Category: L’Hotel del Palau de la Música

L’entorn del Palau de la Música de Barcelona pot veure’s afectat pel projecte de construcció d’un hotel de luxe que afectaria als edificis 13 bis, 15 i 17 del carrer Sant Pere més Alt i a la capella i instal·lacions de l’escola La Salle. Aquesta intervenció, iniciativa de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, no només significaria la descatalogació de dos edificis històrics sinó també la modificació del Pla General Metropolità atès que l’hotel es vol fer en un sòl qualificat d’equipament docent.

La Fundació Orfeó Català argumenta que aquest projecte, respectuós des del punt de vista històrico-arquitectònic, donarà una major rellevància al Palau de la Música donant més visibilitat al conjunt escultòric de la cantonada afectada, crearà una nova plaça pel barri, renovarà i millorarà les instal·lacions escolars afectades i crearà 97 noves places d’aparcament que quedaran soterrades sota l’hotel. A més, justifica la construcció d’aquest últim per fer front a les necessitats del Palau de la Música.

Alguns veïns i experts, en canvi, denuncien l’impacte visual de l’hotel que restarà importància al Palau i neguen que la major visibilitat sigui beneficiosa pel conjunt escultòric de Miquel Blai, doncs argumenten que és la visió cinematogràfica, de procés, i no la perspectiva la que li dona força. Afirmen també que la suposada plaça que es crearà, de només 39 m2, serà un lloc de serveis per a la recepció de l’hotel i que la suposada millora de les instal·lacions escolars significarà la pèrdua d’espai, llum, ventilació i altres valors que en determinen la qualitat. També posen de manifest que l’aparcament provocarà un augment de trànsit en una àrea ja congestionada, critiquen la necessitat d’un hotel en una zona on n’està ple i denuncien un conveni entre Ajuntament, Generalitat i Fundació Orfeó Català pel qual el sector públic cedeix gratuïtament l’aprofitament dels edificis afectats a aquesta última entitat.

La Regidoria de Ciutat Vella, per la seva banda, ha engegat un procés participatiu per arbitrar entre aquestes dues postures, però, de moment, només ha aconseguit que les dues associacions de veïns implicades abandonin aquest procés per l’establiment d’invariables, fets que no es sotmeten a la participació ciutadana com per exemple la construcció de l’hotel.

Totes aquestes qüestions es recullen aquí a FAD. Xarxes d’Opinió. Però més enllà d’aquestes se n’obren algunes com: quines limitacions imposen els edificis protegits a l’hora de projectar nous equipaments o infraestructures? Quin és el paper de la ciutadania en els processos de transformació de la ciutat? Quina representativitat de barri tenen les associacions de veïns, de comerciants o de pares afectades? És legítim que existeixin invariables en un procés de participació?