Editorial. REPENSAR L’ART PÚBLIC.

En el context d’una nova realitat política, social, tecnològica i estètica, cal repensar el sentit i les funcions de l’art públic. Aquest ha d’explorar nous marcs de creació i difusió per actuar com un agent transformador de la societat i convertir-se, així, en una autèntica expressió de l’estat democràtic. Des del seu projecte FAD. Xarxes d’Opinió, el FAD organitza la Jornada Repensar l’Art Públic, un espai de debat amb alguns dels principals experts en la matèria.

La Jornada Repensar l’Art Públic tindrà lloc el proper 19 de setembre de 2011 a l’Auditori del FAD. Com sempre, el contingut d’aquesta jornada serà incorporat a FAD. Xarxes d’Opinió a través de fragments sonors de les intervencions de tots els seus participants.

Les inscripcions a aquesta jornada estaran obertes a partir del proper 1 de setembre. Socis: entrada gratuïta / no socis: 15€ / amb descompte: 10 €

Ja podeu consultar el programa fent clic aquí

Editorial. LA LLETRA DIGITAL. Reptes i interrogants al voltant del llibre electrònic.

Abans fins i tot de la seva concreció com a producte de consum i de la seva consolidació definitiva en el mercat, el llibre electrònic ja és objecte d’un intens debat. Són molts els interrogants que envolten aquest nou dispositiu, associat a diversos i profunds canvis de paradigma.

El FAD, a través del seu projecte FAD. Xarxes d’Opinió, vol reflexionar i debatre al voltant del futur del llibre, electrònic o no, i ho vol fer amb la col•laboració dels principals experts en la matèria. Amb escriptors i autors, amb experts en programari i altres serveis relacionats amb el llibre electrònic. Amb representants del món editorial, professionals especialitzats en drets d’autor, dissenyadors i investigadors sobre els canvis cognitius que aquest nou aparell pot comportar.

És per aquest motiu que el dia 20 de setembre de 2010 el FAD organitzava unes jornades de debat al voltant del llibre electrònic amb tots aquests professionals. Tots ells ens van explicar si el llibre electrònic pot, efectivament, canviar la nostra manera de llegir el món i escriure la història. La jornada, dividida en quatre debats, es va enregistrar en format sonor, i en breu s’editarà i es penjarà a FAD. Xarxes d’Opinió per tal que constitueixi el punt de partida d’aquest interessant tema. Mentrestant, si voleu escoltar l’àudio complet de la jornada ho podeu fer clicant aquí.

Paral•lelament, com sempre, aquest projecte entrevistarà a altres experts per tal de complementar els punts de vista expressats en la jornada de debat i, evidentment, també tindreu disponible el contingut d’aquestes entrevistes a FAD. Xarxes d’Opinió.

Fes clic al següent enllaç per consultar la publicació resultant de la Jornada.

Editorial. ESPAIS CREATIUS. El sistema vs. l’espontaneïtat cultural.

El cas de La Makabra ha estat el més “sonat” d’un degoteig de tancaments d’espais de creació que ha tingut lloc en els darrers anys, cas que ha derivat en una intensa campanya de desprestigi del fenomen okupa, feta per l’Administració i alguns mèdia, basada en la seva criminalització i associació a moviments violents.

Però més enllà d’aquest cas, el tancament constant d’espais creatius independentment dels seu règim d’ocupació donen a intuir una manca de sensibilitat política i certa deixadesa per part de l’Administració que sembla convertir-se en còmplice del procés especulatiu enlloc d’apostar per polítiques que facilitin l’existència d’aquests espais tan necessaris.

Temes com el fenomen de la ocupació, l’especulació immobiliària, la gestió dels espais de creació, la política cultural o la política urbanística són qüestions clau d’aquesta problemàtica, qüestions que s’aborden en aquest debat.

Editorial. AVE. Qui decideix a Barcelona?

Escoltar els ciutadans suposaria conèixer millor la realitat quotidiana de la ciutat, però, tot i els gestos (oficines i regidors responsables de la participació ciutadana), la presa de decisions és molt rígida i la participació es circumscriu als terminis oficials d’al·legacions. Sense una autèntica participació cívica no podem parlar veritablement de democràcia. Actualment no paren de sortir plataformes reivindicatives que, encara que no sempre amb la mateixa base i justificació (ens referim al NIMBY), evidencien que, en general, la política no respon a les necessitats dels ciutadans i, per tant, les decisions preses no són les adequades. De manera conscient o inconscient, el que aquests moviments reclamen és una veritable planificació territorial i sectorial.

Editorial. Incivisme. Mà esquerra o mà dura?

La falta de civisme al carrer i la degradació de l’espai públic de Barcelona han sigut objecte d’un intens debat durant els darrers mesos als mitjans de comunicació. Els àmbits d’actuació per resoldre el problema són nombrosos, des del model turístic de ciutat, la immigració, la marginalitat o el nomadisme urbà, als serveis de neteja de l’Ajuntament o l’actuació policial.

Els diferents partits polítics i agents socials han volgut donar el seu parer respecte a la solució del problema, un parer que, en general, tendeix cap a dues postures: més mà esquerra, amb un recolzament de polítiques socials, o més mà dura i normatives més estrictes per acabar amb el creixent falta de civisme que s’escampa per alguns barris de la ciutat.

Editorial. CAN RICART, ciutat i patrimoni.

El debat generat a l’entorn de Can Ricart representa un cas paradigmàtic sobre com fer compatible la conservació del patrimoni amb l’expansió i progressió de la ciutat. O més concretament, sobre com fer compatible aquest llegat històric amb els processos de transformació que està vivint un barri com el del Poblenou. En aquesta discussió apareixen temes més específics.

Quin és el valor propi de can Ricart, l’arquitectònic o l’estratègic? Quin és el seu veritable encaix amb el projecte del 22@? Quina és la força que els moviments ciutadans poden tenir davant dels poders públics i immobiliaris? Es tracta d’un tema complex que, a parer nostre, requereix ser tractat des de totes les derivacions i en una mateixa taula: les municipals, veïnals, arquitectòniques, econòmiques o patrimonials, per posar de manifest les diferents postures i els efectes que aquesta transformació pot tenir en el futur de la ciutat.