Editorial. AVE. Qui decideix a Barcelona?

Escoltar els ciutadans suposaria conèixer millor la realitat quotidiana de la ciutat, però, tot i els gestos (oficines i regidors responsables de la participació ciutadana), la presa de decisions és molt rígida i la participació es circumscriu als terminis oficials d’al·legacions. Sense una autèntica participació cívica no podem parlar veritablement de democràcia. Actualment no paren de sortir plataformes reivindicatives que, encara que no sempre amb la mateixa base i justificació (ens referim al NIMBY), evidencien que, en general, la política no respon a les necessitats dels ciutadans i, per tant, les decisions preses no són les adequades. De manera conscient o inconscient, el que aquests moviments reclamen és una veritable planificació territorial i sectorial.