Fashion victims

Aquest és un article d’opinió publicat a La Vanguardia.

Comencem amb algunes dades que, potser, agafaran per sorpresa a algú. La indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta, per davant de la ramadera i per darrere de la petroliera. Segons dades recents el sector del tèxtil genera el 20% de les aigües residuals i el 10% de les emissions de diòxid de carboni així com altres gasos que contribueixen a l’escalfament global. Per fer-nos-en una idea, aquestes emissions són superiors a les produïdes per tots els vols internacionals i tots els vaixells que circulen pel món junts. D’altra banda, la fabricació de materials tan habituals en les peces de vestir com el polièster, el niló o l’acrílic suposa l’abocament d’enormes quantitats de micro-plàstics en rius i oceans.

Tot plegat només veu incrementada la seva escala i la seva gravetat si introduïm a l’equació el factor consum, cada vegada més ràpid i subjecte a un cicle de vida de la roba que no deixa de escurçar-se. La previsió és que la quantitat de roba que es consumeix a tot el món es duplicarà al llarg de la propera dècada, arribant fins als 102 milions de tones anuals el 2030. El 50% de la producció de les grans cadenes multinacionals de fast-fashion (tothom sap quines són) té una vida inferior a l’any, generant uns 12,8 milions de tones de residus anuals. Residus que quan s’incineren alliberen noves tones de diòxid de carboni a l’atmosfera. Concretament, cremar un quilo de roba genera 1.36 quilos de diòxid de carboni per megawatt / hora, més que un quilo de carbó (1.13 quilos megawatt / hora).

Promoguts per un model de comerç que es basa en l’increment sense límit del benefici, els nostres hàbits de consum són, al cap i a la fi, l’origen principal d’aquesta gravíssima emergència ecològica derivada de la indústria de la moda. Podríem dir que tots som, en un sentit tristament literal, fashion victims. I la culpa és nostra. Davant d’aquesta realitat, el projecte MODA-FAD Sustainable Challenge vol contribuir de manera decidida a iniciar un canvi de paradigma.

Al llarg de dues jornades intensives (29 i 30 de novembre) un grup de trenta estudiants de diferents disciplines seleccionats entre tots els aplicants a la convocatòria treballaran per transformar 150 quilos de diverses tipologies de residus tèxtils en nous productes a través del disseny i la creativitat. Totes les peces de roba resultants tindran en comú la seva capacitat de replicabilitat i posaran de manifest que la reutilització creativa o upcycling, la dignificació del residu, la capacitat d’innovació i l’impuls del benefici social són línies de treball imprescindibles per avançar cap a un nou model per a la indústria de la moda, més sostenible i responsable.

El MODA-FAD Sustainable Challenge parteix del compromís del FAD amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU i n’aborda directament quatre: (9) Indústria, innovació i infraestructures, (11) Ciutats i comunitats sostenibles, (12) producció i consum responsable i (13) Mesures urgents per combatre el canvi climàtic. Recordem que cadascú de nosaltres som els agents i els responsables últims d’aquest canvi de paradigma urgent. Per aquest motiu, tothom hi està convidat.

Autor: La Junta del FAD