“Els residus d’una indústria poden ser la matèria primera d’una altra”

El Sustainable Challenge és un projecte anual amb el compromís de crear solucions que facin sostenible la indústria de la moda i siguin aplicables a altres sectors. El desafiament d’aquest any, obert a la participació d’estudiants de qualsevol disciplina de disseny fins al 12 d’octubre, es titula “Simbiosi industrial, un impuls a la moda circular” i ha estat comissariat per Verónica Kuchinow, especialista en simbiosi industrial i eficiència de recursos, i Elizabeth Cardwell, estilista de moda i educadora en la Liverpool John Moores University. Hem parlat amb elles per conèixer més sobre la seva proposta.

Com explicar la simbiosi industrial de manera simple?

Elizabeth Cardwell (E) – Una manera fàcil d’entendre-ho és recordar que el rebuig d’una persona pot ser un tresor per a una altra, que és la base del meu treball com a dissenyadora, però la Verónica és experta en el tema i ho pot explicar de manera més acurada que jo.

Verónica Kuckinov (V) – El principi darrere del concepte és molt simple: els residus d’una indústria poden ser la matèria primera d’una altra. Això és aplicable als residus però també a l’aigua, l’energia, el transport, magatzems, coneixement… qualsevol recurs! És com el mercat de segona mà però amb recursos industrials. El paradigma encoratja a les indústries a treballar juntes i intercanviar materials, aigua i fonts d’energia, la qual cosa augmenta la resiliència i els guanys econòmics al temps que redueix l’impacte ambiental i les despeses.

Podeu donar-nos un exemple de simbiosi industrial?

V – Per exemple, els fabricants de cafè generen sacs de cafè de jute i aquest material es pot utilitzar perfectament per fabricar soles de sabates.

En què es diferencia el concepte de simbiosi industrial de l’economia circular?

V – L’economia circular és un concepte molt ampli i generalitzat i la simbiosi industrial és una forma molt eficaç d’aplicar aquest concepte en un sector específic, el sector industrial.

Entre qui té lloc la simbiosi? Només entre indústries o entre indústries i altres agents?

V – No només entre indústries, els consumidors també tenen un paper important. Requereix la participació de tots: fabricants, proveïdors, clients, usuaris, iniciatives socials, projectes… Es necessita un enfocament sistèmic per abordar això. Necessitem veure els processos de fabricació com a part d’un panorama més ampli, tenint en compte l’ecosistema industrial i la seva gestió de recursos amb un enfocament intersectorial: la simbiosi industrial només és possible en estreta col·laboració amb els consumidors.

El món industrial sembla molt allunyat de la nostra vida quotidiana, sembla que gairebé s’ha invisibilitzat. Ha de canviar això? És la simbiosi industrial una forma possible de canviar-ho?

V – Al meu entendre el que cal canviar és la percepció del nostre impacte. No només com a dissenyadors, productors o fabricants, sinó també com a consumidors, usuaris, ciutadans… Necessitem saber per què menjar carn, per exemple, és ambientalment pitjor que menjar verdures. És una qüestió de canvi cultural, de fer que la gent sigui més conscient de nosaltres com a part de la vida natural. Més que el concepte de simbiosi industrial capaç de canviar qualsevol cosa, crec en l’educació, en la formació de persones i professionals per fer-nos partícips d’aquest gran canvi.

Com poden contribuir els dissenyadors a aquest canvi?

V – Els dissenyadors poden ser facilitadors. La facilitació entre les empreses i les parts interessades és un concepte clau perquè totes aquestes coses succeeixin! I els dissenyadors tenen una gran oportunitat de ser aquests facilitadors i convertir-se en pioners amb impactes reals promovent tots aquests canvis.

Com hi poden contribuir els no dissenyadors?

E – Adonant-nos que tots som dissenyadors d’alguna manera. La creació no és només fer coses, sinó que és una manera de pensar. Es tracta de que cada persona contribueixi i no només “faci la seva part”. Pensar d’una manera més integral és increïblement important. Molts dissenyadors treballen independentment en molts sectors, tot i que els mateixos sectors són rígids. Es tracta, doncs, de compartir informació, fins i tot quan no és obvi o necessari, independentment del nostre rol o ocupació. Tots tenim la responsabilitat d’aportar l’energia que requereix el canvi a escala mundial: TOTHOM de totes les cultures, classes i geografies.

Com pot algú assegurar-se que un producte és veritablement sostenible?

V – És important poder explicar la història completa darrere del producte o servei dissenyat. Per exemple: no és el mateix una “sabata amb contingut reciclat” que una sola de sabata feta amb un 25% de bosses de cafè que provenen d’una marca o indústria específica. No és el mateix, un teixit de suro reciclat que un teixit elaborat amb taps de vi recollits en els restaurants d’una ciutat determinada; no és el mateix, una bossa de goma reciclada que una bossa feta amb pneumàtics de bicicleta.

Com funcionarà el desafiament?

En aquesta edició, 48 estudiants de disseny de diferents disciplines de tot Espanya, Regne Unit, Itàlia i Portugal, seleccionats a través d’una convocatòria oberta, rebran assessorament d’experts de la indústria de la moda, i treballaran en grups mixtos i heterogenis. La idea darrere d’aquesta edició del Sustainable Challenge és que, a través dels seus dissenys, els estudiants actuin com a facilitadors de la Simbiosi Industrial entre empreses. Exploraran com els dissenyadors poden contribuir a l’economia circular utilitzant la moda com a motor de mercat, o per l’eficiència dels recursos i reciclatge mitjançant simbiosi industrial.

Qui són alguns dels experts que assessoraran als participants?

E – Els mentors del Regne Unit inclouen a Mark Shayler (director de la consultoria d’innovació i medi ambient Tickety Boo), Tash Wilcox (dissenyadora gràfica i oradora experta en motivació), Andrew IBI (dissenyador, artista i acadèmic, cofundador de FACE, que significa Fashion Academics Creating Equality) i Gemma Cairney (locutora de la BBC, autora i personalitat mediàtica).

V – Els mentors espanyols són: Celina Tamanini (d’una empresa anomenada Circular, que fabrica moda sostenible elaborada amb tèxtils reutilitzats i teixits reciclats), Enric Carrera i Heura Ventura (de Intexter, centre d’investigació tèxtil i corporació industrial vinculada a la UPC que forma professionals en sostenibilitat en el Sector Tèxtil), Francesc Solà (de Hilaturas Arnau, fabricant de filats i teixits que porta molts anys treballant en filats reciclats) i Carlos León (de We Sustain, consultora que impulsa l’aplicació de conceptes d’economia circular).

Quin tipus de propostes espereu?

Es poden desenvolupar propostes en diferents àrees de la moda com el disseny, patronatge, màrqueting, disseny retail, fotografia, estilisme, etc. Totes elles enfocades en el procés, l’storytelling i el potencial que ofereix la simbiosi industrial.

Hi ha algun premi a la millor proposta?

El desafiament no és una competència entre equips, per tant, no hi haurà guanyador ni perdedor. El que s’espera és que sorgeixin propostes interessants en línia amb l’objectiu de el desafiament i que sigui un enriquiment a nivell de coneixement i com una experiència per a tots els participants. Un cop finalitzat el desafiament, els projectes s’exposaran a Disseny Hub Barcelona i es lliurarà a cada participant un certificat de participació emès pels organitzadors.

Més informació i inscripcions aquí.