La dona en el disseny

Avui 8M, Dia Internacional de la Dona, cedim la veu a dotze sòcies del FAD de diferents generacions per fer una petita radiografia del sector pel que fa a la igualtat de gènere, un tema en el que encara queda molt camí a fer i al que regularment parem atenció en la nostra programació amb activitats com el FAD Forum i el Sustainable Challenge.

Agraïm a Fardoe Ruitenberg i Pilar Gorriz (ADG-FAD), Walaâ Hechach i Eulàlia Oliver (A-FAD), Joana Bover, Nani Marquina i Eva Castany (ADI-FAD), Paula Esquinas, Anna Alcubierre i Margarita Jover (ARQUIN-FAD), Mahala Alzamora (MODA-FAD) i Gabriela Lotaïf (A-FAD i  MODA-FAD) la seva sinceritat i reflexions, celebrem els seus èxits i reivindiquem les seves propostes.

 

 

Fardoe Ruitenberg
26 anys, Utrecht. Establerta des del 1995 a Barcelona
Dissenyadora gràfica i directora d’art
@fardoe.studio

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Durant la meva formació els gèneres estaven bastant equilibrats al 50/50. Durant els estudis mai he tingut la sensació de tenir una diferència important amb relació al meu gènere, però sí he experimentat, en el context laboral, certs desequilibris, tant de número com d’oportunitat i, fins i tot, des d’un punt de vista moral. Alguna vegada he tingut la sensació d’haver de lluitar una mica més per aconseguir en el que creia o en la posició/sou que em mereixia.

El 80% dels noms reconeguts internacionalment en disseny són homes. Com et fa plantejar la carrera aquesta dada?

Normalment els noms reconeguts venen de generacions anteriors i crec que actualment s’està fent un esforç gran en donar més veu a perfils femenins. Així i tot, m’agradaria poder arribar al punt en què ja no donem reconeixement tenint en compte gèneres, sinó per talent i potencial, sense cap influència externa ni aliena al tema en qüestió. D’altra banda, crec que és important recalcar la falta de cultura i coneixement en el disseny per part d’alguns clients (sobretot a Espanya). Tendeixen a desafiar més les decisions que prenem les dones, però quan les proposa un home hi ha una acceptació i confiança major.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

Ho veig lluny. Hem avançat, però queda molt per fer, sobretot perquè hauríem de passar dues generacions per veure el fruit de tot l’esforç que s’està fent ara.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

És una feina de la qual hem de prendre consciència i aplicar en els nostres actes diàriament, responent de forma coherent envers la igualtat i corregint aquells que no ho fan.

 

Pilar Gorriz
62 anys, Castelló de la Plana
Dissenyadora gràfica i docent a Eina
@pilargorriz

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Quan jo vaig estudiar a Eina, anys vuitanta, érem 15 per grup, 11 dones i 4 homes aproximadament. Si bé en la meva etapa formativa tenia majoritàriament professors enfront de dues professores: Carme Vives i Pati Núñez. Considero que he tingut les mateixes oportunitats, en el meu cas va ser una qüestió qualitativa i no de gènere.

Creus que la teva trajectòria professional hauria estat diferent si no fossis dona?

Ho desconec, encara que mai m’he sentit discriminada.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

Veig la igualtat de gènere, ara, més a prop que 10 o 20 anys enrere. Crec que, de mica en mica, anem avançant cap a la igualtat en el context professional, social, familiar.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere en el teu àmbit professional?

Per ampliar la igualtat de gènere en el nostre àmbit professional potser hauríem d’avançar més en la conciliació laboral i familiar de cara al fet que les dones tinguin més accés a llocs directius.

 

 

Joana Bover
58 anys, Barcelona
Dissenyadora i empresària. Directora d’Art & Producte a Bover
@boverbarcelona

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Diria que quan estudiava les dones érem un 40%. Les oportunitats segurament sí les he tingut, però en el dia a dia, he hagut d’esforçar-me més. He procurat ser més eficient que els meus companys, per poder aconseguir un major rendiment. És allò de fer tres coses al mateix temps sense despentinar-te.

El 80% dels noms reconeguts internacionalment en disseny són homes. Com et fa plantejar la carrera aquesta dada?

Aquesta dada em fa ràbia i m’entristeix, però no em desmoralitza, tot el contrari, perquè reafirma la meva actitud i la necessitat de seguir treballant per explicar que no volem ser millors, sinó iguals.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

Quan vaig començar a treballar en la indústria de la il·luminació i anava a les reunions del sector, tot eren homes i la major part eren més grans que jo. Tenia 32 anys i a vegades ni m’escoltaven, havia d’esforçar-me molt perquè valoressin les meves propostes.

Avui, tot això ha canviat i ara, tot i que la conciliació familiar segueix sent un repte, ja som moltes les dones emprenedores. No obstant això, per més que caminem, sembla que mai ho acabem d’aconseguir i no, no anem a bon ritme. Es fa llarg i pesat.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

Jo crec que quan els equips estan barrejats, el resultat creatiu és molt millor. Perquè en el fons no som iguals, els homes i les dones aportem mirades diferents sobre un mateix concepte, som complementaris i si aconseguim gestionar bé la diversitat del talent aconseguirem millors resultats.

 

Nani Marquina
68 anys, Barcelona
Dissenyadora i empresària. Fundadora de l’empresa nanimarquina de catifes de disseny contemporani
@nanimarquina_oficial

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Vaig estudiar a l’escola Massana a Barcelona, i en l’especialitat de disseny industrial érem un grup molt petit i era l’única dona. En comparació als meus companys de classe sí que he tingut més oportunitats perquè vaig ser quasi de les úniques que vaig continuar amb la professió. Per una altra banda, he tingut sempre la influència familiar que crec em va empènyer a seguir el meu somni de ser dissenyadora. La vida acadèmica no va ser un problema, ho és més en el moment que comences a trobar-te amb la realitat de la vida laboral.

Creus que la teva trajectòria professional hauria estat diferent si no fossis dona?

Sí, segur. Primer perquè les dones tenim una manera diferent de gestionar, funcionar. El fet de ser dona m’ha ajudat a haver de lluitar i superar més obstacles i això em va preparar per aconseguir els meus objectius. He sigut sempre conscient que havia de fer un sobreesforç i segurament això m’ha permès arribar més lluny.

Com em vaig separar molt jove em vaig haver d’adaptar a un rol més masculí en el qual era necessari guanyar prou diners per poder-me mantenir. Cosa que tampoc era habitual en aquell moment per les dones.

On el fet de ser dona sí que ha marcat una diferència és en els meus viatges laborals, on he hagut d’anar superant obstacles que els homes no es troben. El meu primer viatge a Índia va ser el 1993 i vaig haver de contractar un col·laborador extern per sentir-me segura i perquè els proveïdors em prenguessin seriosament. Avui, encara que ha canviat molt, segueixo preferint anar acompanyada per col·laboradors homes. En aquest cas, si hagués estat home l’experiència hauria sigut molt diferent.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

Degut a la meva feina he hagut de viatjar per tot el món i hi ha una gran diferència depenent de la zona geogràfica on miris. Això m’ha donat molta perspectiva i m’ha permès veure problemes més genèrics de la societat en cada cas. Per analitzar-ho bé ens hauríem de fixar en el context concret de cada zona.

Hi ha parts del món on la igualtat de gènere no la veig lluny, he viscut molts avanços i crec que seguim avançant. Si en canvi et fixes en països poc desenvolupats, falta moltíssim. Fa poc m’ha impactat molt la història de quatre dones assassinades a Afganistan només pel fet de ser professionals liberals de la informació. Jo, que he viatjat molt, he patit situacions on m’he sentit violentada només pel fet de ser dona. Falta molt.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

Jo soc defensora de les polítiques que defensen les quotes de paritat. Personalment, m’he beneficiat d’aquest tipus de quotes que m’han afavorit com a dissenyadora i empresària. Crec que és una bona manera de beneficiar i visibilitzar el paper de les dones.

 

Eva Castany
24 anys
Dissenyadora de producte a la startup Hanek
@evacastany

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que heu tingut les mateixes oportunitats que els vostres companys d’estudis?

Vaig compartir aula amb aproximadament 20 companyes de 25 alumnes en total. A simple vista sí, però la dona dissenyadora ha de lidiar amb un sistema que les qüestiona contínuament per si són prou bones per aquesta professió.

Creus que la teva trajectòria professional hauria estat diferent si no fossis dona?

Definitivament sí. Crec que totes les dones dissenyadores amb les quals m’he creuat són terriblement perseverants i valentes. Porten tota la vida volent demostrar que són vàlides. Qualsevol persona que neix lleugerament fora de l’estàndard privilegiat ha de desenvolupar aquest tipus d’habilitats. També crec la nostra condició ens fa més sensibles a l’entorn on vivim, i el món que esdevé ha d’estar dissenyat per persones sensibles, sobretot en qüestions socials.

Veus la igualtat de sexe molt a prop o molt lluny?

La veig a prop. Potser soc massa optimista…

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

Donar veu a les dones. Crec que els referents femenins són un molt bon motor per encoratjar les noves generacions. Encara recordo la primera vegada que van convidar com a ponent a la universitat a una dona dissenyadora: la Inma Bermúdez. Després d’aquesta xerrada vaig creure’m invencible. Es molt més fàcil perseguir un somni si veus que altres dones abans ho han aconseguit.

 

Walaâ Hechach Ibnouhsein
27 anys, Casablanca. Establerta a Barcelona
Representant artística
@lafarrandullah

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que heu tingut les mateixes oportunitats que els vostres companys d’estudis?

He passat per vàries etapes formatives i sí que és cert que quan vaig estudiar el primer curs d’enginyeria informàtica, el 90% eren homes. Però en els meus estudis posteriors ha sigut bastant equitatiu o inclús, 60% dones i 40% homes, i en general crec que he tingut les mateixes oportunitats que els meus companys.

El 80% dels noms reconeguts internacionalment en disseny són homes. Com et fa plantejar la carrera que t’espera aquesta dada?

Em fa pensar que he de treballar un 80% més, he de treballar el doble o el triple.

Veus la igualtat de sexe molt a prop o molt lluny?

Veig que ens estem apropant molt, però aquest apropament ha fet que la gent es qüestioni per què necessitem aquesta igualtat, i això fa que ens tornem a allunyar. Algunes dones sembla que han començat a tenir por d’aquesta igualtat i alguns homes han aprofitat que nosaltres mateixes ens estem frenant.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

Per contribuir a una major igualtat crec que és important que deixem de diferenciar en matèria de gènere, sobretot en l’àmbit laboral. Valorar la feina de les persones i no posar tanta insistència en si és home o dona. Potser no s’hauria de posar el sexe al CV, per exemple. S’hauria de valorar solament el perfil.

 

Eulàlia Oliver
65 anys, Barcelona
Ceramista a Taller Bugambilia
@tallerbugambilia

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Abans de formar-me com a ceramista vaig començar la carrera de Químiques i les dones eren poquíssimes. Quan vaig estudiar ceràmica, en canvi, la majoria eren dones, però poques s’hi han acabat dedicant.

Creus que la teva trajectòria professional hauria estat diferent si no fossis dona?

Sí. Clarament. Les dones hem estat molt discriminades. A mi mateixa, quan explicava que feia ceràmica em deien: ho fas a casa?

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

Encara la veig lluny. La dona és igual que l’home i hauria de tenir les mateixes oportunitats i això encara no és així.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere en el teu àmbit professional?

Hem de tenir unes perspectives de futur, i ser lliures i reconegudes en tots els àmbits: coneixement, ciència, tecnologia, art…

 

Gabriela Lotaif
25 anys, São Paulo. Establerta a Barcelona
Dissenyadora de vestuari performàtic
@gabilotaif

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que heu tingut les mateixes oportunitats que els vostres companys d’estudis?

Per haver fet moda i especialitzacions en el sector, des de vestuari, gestió d’empreses de moda i tecnologia de la moda, la majoria de les meves companyes de classe eren dones. Si és veritat que entre les moltes que érem, dels pocs homes allí presents, com és ja històric a la moda (gairebé tots els dissenyadors de més renom encara avui són homes), han tingut més estatus i tots ells estan empleats en bones condicions. La dones, jo inclosa, en comparació, vam tenir en general crítiques una mica més dures en la formació i oportunitats de menor importància, i en general menys oportunitats, clar que de manera proporcional a la quantitat que érem entre homes i dones.

El 80% dels noms reconeguts internacionalment en disseny són homes. Com et fa plantejar la carrera que t’espera aquesta dada?

Em sembla increïble aquesta dada des de sempre, especialment considerant el que acabo de comentar, que la gran majoria de les estudiants de moda, en la meva experiència, som dones. Des de l’inici de la meva formació també vaig decidir prendre acció com a creadora, i com a mínim generar pensament i discussió respecte a això.

Tant de bo en un punt futur de la meva carrera hi hagi canvis més concrets, més oportunitats i enfocament a produccions fetes per dones i al voltant de l’univers de les dones.

Avui dia en la meva practica personal, treballo amb performances de vestuari diverses i d’una manera o altra, els productes generats són critiques a la denegació a tot el que envolta l’univers femení o la part integral d’una persona, home, dona, no binari, trans i tantes més definicions de qui té en si el seu costat femení i el seu costat masculí.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere en el teu àmbit professional?

La veig molt lluny pel simple fet que el sistema sociocultural-econòmic en què vivim està dominat pel patriarcat des de la prehistòria. Les meves propostes perquè es pogués començar a canviar la mentalitat vigent respecte als papers de dona vs. home són, inicialment abraçar el fet que tots som compostos per femení i masculí, i que aquestes forces no són una més important i mereixedora d’oportunitats que l’altra, per adequar-se més al que ens demana el sistema produir. Des d’allà, conscienciar-nos com a societat que som part d’un univers molt més gran i perfecte que nosaltres. És el primer pas.

Respectar aquesta naturalesa seria el segon, i llavors començar a reinventar els funcionaments socials seria l’ideal. Que el mercat i el treball no tingui en compte només el guany i la competència, o l’eficàcia de producció: totes característiques molt masculines de per si. Cal un canvi més honest de valors com la fraternitat i creixement cap a fora. Que les dinàmiques siguin reformulades de manera que les relacions humanes estiguin en primer lloc, en comptes del fatal i engolidor mercat. Jo proposo que repensem com breguem amb situacions de les més simples a les més complexes i traguem d’allí el que ens sembla fructífer per a aquest canvi sincer d’actitud. Sense mesures així de profundes mai podrem començar a intentar arribar a condicions millors i més igualitàries.

 

 

Mahala Alzamora
66 anys, Barcelona
Fundadora i CEO de l’agència Mahala Comunicació i Relacions Públiques
@mahalacom

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa?

Al batxillerat érem només noies. Els nois estaven separats en un altre edifici i només al pati ens veiem a través d’una tanca de reixa, però estava prohibit parlar. Jo venia d’un parvulari, l’Escola Andersen, on nens i nenes érem una gran família on s’implementava el mètode d’estudi Montessori, molt avançat en aquella època. El canvi d’escola va suposar un trauma per a mi. Vaig descobrir el que significava la mancança de llibertat, influint decisivament en la meva personalitat. Els meus estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona no van suposar un problema ni una diferència entre noies i nois. Érem 50/50 més o menys.

Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Jo crec que sí. La meva generació no tenia problemes en cercar feina, però és cert que hi havia un % elevat de dones que no van tenir l’oportunitat d’estudiar una carrera universitària i no era habitual que estudiessin formació professional. Els llocs de treball estaven destinats al seu nivell de preparació. També és cert que la dona històricament ha desenvolupat feines infravalorades amb salaris també menors sense entrar en el tema de la feina no remunerada de la llar i els fills. Els anys de dictadura i la manca de llibertat i de pensament crític van ser nefastos pel nostre país. A Catalunya vàrem tenir molta sort de ser veïns amb França i Europa.

Creus que la teva trajectòria professional hauria estat diferent si no fossis dona?

En el meu cas no. En tot moment he fet el que he volgut.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

La veig a prop. En 20 anys la societat serà completament diferent. Les noves generacions han crescut en democràcia, amb una igualtat de formació tant a l’escola com a la família. La llibertat d’expressió és fonamental. Els joves tenen noves eines, han après a treballar en grup i estan connectats entre ells. ¿Per què hem trigat tants anys a percebre els canvis socials? Perquè els llocs de poder i de decisió continuen dominats per generacions amb una edat elevada i amb una mentalitat molt masclista i paternalista. El canvi generacional a les empreses és massa lent, no volen deixar pas a sàvia jove, molt preparada, una visió molt més oberta i amb igualtat d’oportunitats.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

La regulació a totes les empreses d’igualtat de salaris i d’oportunitats a la feina, per qualsevol gènere. Ja no es pot parlar només d’homes i dones. Estem en una realitat molt diferent i tothom hi ha de tenir cabuda. Així mateix, incorporaria les mateixes oportunitats a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns en el desenvolupament. La seva vàlua és equiparable a la de tothom.

 

Paula Esquinas
27 anys, Barcelona
Arquitecta a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Linkedin

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Més d’un 50% de la classe érem noies. En el meu cas, crec que sí que he tingut exactament les mateixes oportunitats.

El 80% dels noms reconeguts internacionalment en disseny són homes. Com et fa plantejar la carrera aquesta dada?

Tots sabem que és herència d’una forma de pensar i educar obsoleta. Aquesta dada amb el context del 2021 em fa plantejar la carrera amb positivisme per l’evolució que s’està fent en aquest sentit. Tots som conscients d’aquesta realitat, i l’estem canviant. Ara, les xarxes socials no perdonen, són reflex o veu de la realitat que vivim, a la que algú insinua un gest de desigualtat està mort…no només en gènere. El que defineix l’actualitat és la normalització de la diversitat de tota mena: bellesa, cultura, raça, gènere, disciplina, etc.

Per a mi, és com un arbre que estem regant i va creixent molt a poc a poc fins que doni els fruits. Cal seguir fent vida en aquesta direcció, seguint amb els nostres projectes, els nostres somnis.

Per finalitzar, el ‘nom reconegut’ associat a l’arquitecte/a és un altre tema a qüestionar-se, en el context d’una professió que acostuma a funcionar en equip o de forma col·laborativa.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

La societat està canviant, però encara queda que altres agents es comprometin perquè la igualtat de gènere estigui a prop.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

Proposo que les institucions públiques locals, nacionals i internacionals inverteixin en projectes de recerca que tractin la igualtat de gènere en l’arquitectura i que després es puguin visualitzar en exposicions i transmetre a través de la docència a les escoles i en llibres. Hi ha una necessitat urgent de replantejar els programes d’arquitectura en les bases dels concursos que a vegades segueixen estant enrigidits per les formes d’habitar del passat.

Per últim, que els jurats dels concursos, els que atorguen els premis i les beques contribueixin també a la igualtat de gènere, hi ha molt a les seves mans.

 

Anna Alcubierre
49 anys, Vic
Escenògrafa i museògrafa. Fundadora i directora d’Espai e. Docent a Eina
Web

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

Jo diria que un 60% érem dones (noies), tant a Eina com a l’Institut del Teatre. No crec que hagi tingut menys oportunitats, en aquest sentit no em sento gens discriminada. Potser pel fet d’haver emprès projectes amb altres dones, de ben joveneta.

El 80% dels noms reconeguts internacionalment en disseny i arquitectura són homes. Com et fa plantejar la teva carrera aquesta dada?

Crec que prioritzar sempre la carrera professional per una dona no és gens fàcil, i per poder arribar a ser un referent cal dedicar-t’hi absolutament, amb tots els sentits, totes les hores, tota l’energia.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

A prop.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

Hem d’assumir, com a societat, que no hi ha barreres, només són psicològiques i això fa que malauradament existeixin i a priori confiïn menys amb nosaltres pels grans projectes. Ens cal seguir demostrant les nostres capacitats, que de mica en mica queden clarament paleses.

 

Margarita Jover
52 anys, París. Establerta entre Nova Orleans i Barcelona
Arquitecta a Aldayjover
Web

 

Quantes companyes de classe tenies en la teva etapa formativa? Creus que has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys d’estudis?

A classe durant el primer curs érem 9 noies d’un grup d’uns 80-100. Tinc la impressió que en els estudis vaig tenir exactament les mateixes oportunitats que els meus companys. El contingut de les propostes, els temes de conversa i la quantitat de feina era el que a cadascú ens diferenciava.

Creus que la teva trajectòria professional hauria estat diferent si no fossis dona?

No ho sé, la meva trajectòria ha estat i és relativament fàcil perquè ha pogut estar basada en mèrit exclusivament. El tema de gènere no ha estat massa present fins ara. El sistema de concursos, ha permès a la nostra oficina competir amb idees i no haver de convèncer des de les relacions personals necessàriament, tot i que aquestes han estat importants per altres aspectes de la meva trajectòria com les classes o poder estar en el Col·legi d’Arquitectes. Els temes en els quals el gènere típicament tenia més ‘fregament’ eren els relacionats amb les direccions d’obra, però en el meu cas no hi he estat massa present.

Veus la igualtat de gènere molt a prop o molt lluny?

En alguns aspectes professionals (acadèmia) i algunes esferes socials (progressista i viatjada) veig la igualtat de gènere a prop; i a la resta d’esferes la veig més llunyana i ara més que fa unes dècades. Tinc la impressió que durant les primeres dècades de democràcia, l’optimisme social i els reptes de reconstrucció construïen un ambient més progressista i obert amb ganes de canviar les coses, tot i que la desigualtat era estructural venint d’una dictadura.

Avui, la radicalització política ha fet emergir la dreta més extrema amb un retorn enrere amb relació als drets de les dones. Aquesta dreta és culturalment paternalista i pretén retirar a escala estatal drets que són de les persones, i de les parelles quan es tracta per exemple de la fertilitat i de l’avortament. Hi ha temes socials estructurals que són inadmissibles i que són motius de batalla política important, com la igualtat en els sous, l’equilibri en els rols a l’esfera domèstica no remunerada o la violència domèstica, per posar uns exemples.

Quina proposta faries per contribuir a una major igualtat de gènere?

Seguir batallant. La nostra és una societat relativament cohesionada si la comparem amb l’americana i moltes altres en el món. I això suposa bastant suport i inversió en cohesió social. Crec que s’ha de continuar en aquesta direcció i escollir les batalles polítiques. Portem massa temps posant molta energia política amb temes de pàtria i identitat d’una forma massa victimista i no ens adonem quan privilegiats som a escala global.

Tenim coberts temes com la cobertura sanitària universal, tenim relativament poca desigualtat social, uns sous relativament dignes tot i l’alt índex d’atur, i campanyes des dels estaments públics batallant temes socials com la violència de gènere tot i els pocs recursos.

En el món de l’arquitectura tenim sort de què la proporció femenina a les aules és ara més del 50% i entre el professorat està augmentant. També hi ha nombroses arquitectes establertes i de renom tant al país com a l’estranger. Així i tot, hi ha molt per seguir fent i és bona cosa celebrar el dia de la dona.