“Normalment, la solució gràfica es troba en el problema de disseny en si mateix”

La dissenyadora gràfica i sòcia de l’ADG-FAD Gemma Villegas signa la campanya del Design Market Barcelona 2020, una edició que tindrà lloc de manera totalment online a causa de les restriccions de mobilitat imposades per frenar l’increment de contagis per COVID-19. Hem parlat amb ella per saber com ha viscut l’encàrrec, compartir els detalls de la seva proposta i saber més sobre la seva trajectòria i la seva visió de la professió. La nostra conversa acaba amb una nota musical, la seva personal contribució a la playlist  de Spotify que estem creant per gaudir d’aquest Design Market Barcelona a casa.

Com has viscut el procés de creació de la identitat del Design Market Barcelona 2020?

Gaudint molt de totes les fases del procés de disseny. Amb un punt d’obsessió al principi, quan encara faltava informació per processar amb la qual treballar i el soroll mental era alt. Després esbossant amb paper i llapis i guiant-me per la intuïció i pel criteri de gent del meu voltant sobre el que podria funcionar, tot i que encara no hagués trobat la manera de representar-ho visualment. Un cop trobada la solució, em vaig relaxar davant de l’ordinador en la tranquil·litat del meu estudi i vaig començar a passar-m’ho bé en el camí de triar la font, el color, la composició i anar perfilant dia a dia la proposta definitiva.

Quins elements t’han servit d’inspiració per arribar a la proposta final?

Els que em venien donats en l’encàrrec: el què (nom de l’esdeveniment) el qui (FAD) i el com (format 100% en línia). El focus principal del sistema visual creat per al Design Market és que el públic ho identifiqui amb el seu creador, el FAD, per això tota la gràfica es genera a partir de les formes més bàsiques del seu logo. Tot i que el mercat naixés el 2011, encara hi ha molta gent que no ho relaciona amb l’autoria ni el segell de qualitat d’aquesta organització, i aquest era per a mi el principal obstacle a superar.

M’agrada treballar amb les restriccions del material que se’m lliura, amb la tecnologia, l’estructura i el temps de què disposo (una mica a l’estil Conditional Design) i, ​​a partir d’aquí, buscar una manera significativa de comunicar el missatge. Cada projecte és un món, però normalment comproves que la solució gràfica es troba en el problema de disseny en si mateix. Tot i que és molt temptador i inevitable deixar-se influenciar per aquells als quals admires, la majoria de les vegades no cal buscar inspiració fora quan tens la resposta davant els teus ulls.

Atès que el mercat té lloc a la xarxa, la campanya estarà activa durant dos mesos aproximadament, a diferència que en edicions anteriors. De quina manera funciona el sistema perquè les aplicacions no es facin repetitives?

Es proposa l’estratègia de publicar a Instagram la mateixa sèrie de posts en dues fases temporals, modificant el color predominant per evitar que les publicacions siguin excessivament repetitives en les comunicacions. Durant la primera fase al novembre predominarà la gràfica en color blanc, que posteriorment es tenyirà de vermell durant el desembre-gener, els mesos de Nadal, per emfatitzar la temporada de compres nadalenques.

La tipografia escollida per a l’ocasió em sembla molt adequada perquè no només juga amb la identitat del FAD, sinó que les seves formes geomètriques es poden identificar tant amb els elements bàsics del disseny gràfic (el punt i el píxel) com amb patrons de moda, construccions arquitectòniques, mapes d’espais, peces de producte i composicions que recorden l’art abstracte i l’artesania contemporània… d’aquesta manera, has aconseguit integrar totes les disciplines de FAD a través de la tipografia. Ha estat un procés conscient o inconscient?

M’agradaria pensar que ha estat un procés totalment conscient, encara que mai se sap! La proposta d’identitat visual és el resultat de la simbiosi entre el Design Market Barcelona i el FAD, mitjançant la deconstrucció del logotip d’aquest en les seves formes més bàsiques, en combinació amb la font elemental de tipus stencil Trànsit, creada per Jan Tschichold el 1931. Les formes geomètriques del logotip del FAD substitueixen parts de les lletres del nom per obtenir un sistema visual únic i reconeixible. El resultat és un joc d’elements com a metàfora de l’ambient animat propi del mercat, l’intercanvi de productes, el moviment comercial, etc.

Vols destacar algun altre detall de el projecte? La creació d’alguna aplicació concreta o l’elecció de la paleta de colors, per exemple…

Potser l’humil treball de copy que vaig aportar a la comunicació ja existent. Com aquest any el mercat serà 100% en línia, vaig adaptar el subtítol ‘El mercat per als amants del bon disseny’ incorporant l’afegitó ‘a casa’ com a gest de complicitat amb el públic objectiu, ja que haurà de realitzar les seves compres des de la llar. D’altra banda, també em semblava interessant destacar els valors del Design Market que són també els meus, ja que advoquen per la promoció de dissenys sostenibles realitzats a petita escala per creadors locals, animant a consumir productes de qualitat de forma conscient i responsable. Pel que fa al color, només eren necessaris els més representatius de les festes nadalenques, el vermell i el verd, en la seva forma RGB més viva i vibrant adaptada a pantalla, que és com s’apliquen exclusivament en aquesta edició.

En quins altres projectes has treballat aquest 2020, a més del Design Market?

He treballat en Eina Idea, projecte dirigit per Manuel Cirauqui, fent la identitat visual al costat d’Arauna Studio. També el disseny del catàleg de la Col·lecció d’Art del Banc Sabadell al costat de Mario Eskenazi, amb qui estic actualitzant la web de la Fundació BS que veurà la llum en breu. També vaig dissenyar el web del conjunt arquitectònic ecosostenible Rectoria Godmar, la identitat del grup punk-rock Platja Nord i una campanya de comunicació per a una gran institució pública que finalment no va sortir per raons internes alienes al disseny (això és realment frustrant!). D’altra banda, estic acabant un projecte autoiniciat, el llibre «Back From Vacation», una visió molt personal sobre l’abandó que pateixen les nostres plantes durant les vacances d’estiu, que espero poder publicar amb alguna editorial independent i, si no interessés, l’acabaré autoeditant jo mateixa. Paral·lelament i a temps acotat, segueixo la meva activitat com a docent en màsters de l’Idep i l’IED Barcelona.

Pel que fa a la teva carrera com a dissenyadora, d’on véns, en quin moment et trobes i cap a on vas?

Em vaig graduar en disseny gràfic a Eina i després vaig realitzar altres estudis a la AKV/St. Joost dels Països Baixos, a Elisava i a la Typography Summer School de Londres. Vaig començar la meva carrera en Bildi Grafiks i Artofmany i, posteriorment, vaig treballar amb Mario Eskenazi, amb qui segueixo col·laborant.

Amb la creació del meu propi estudi m’he especialitzat en el sector cultural i en projectes molt diversos, com identitats visuals o plataformes digitals, amb un especial interès en el disseny editorial. He tingut l’oportunitat d’editar com a autora dels llibres «Fanzine grrrls» i «Hygge Everyday» amb Monsa Publicacions.

Actualment, em trobo en un bon moment tot i el drama global que estem vivint, adaptant-me a tot això al meu propi ritme i intentant seguir alineada amb la meva forma d’entendre la vida i el treball. Per a mi l’èxit és seguir fent el que faig, gaudint de la meva professió com el primer dia, treballar de manera honesta en projectes il·lusionants en solitari o amb altres companys, arribar a més clients a poc a poc sense perdre la meva mini estructura i recordar-me dia a dia que no em preocupi tant per les coses, que això és només disseny gràfic.

Estem fent una playlist de música per a aquest Design Market des de casa. Voldries contribuir amb una cançó?

Aquest estiu tenia planejat fer una ruta en carretera de diverses setmanes amb la meva parella des de New Orleans fins a Chicago, de forma inversa al curs del riu Mississipí, recorrent els llocs on es van establir les arrels del blues, del jazz o del soul. Va ser durant el confinament que tornava a escoltar «My Favorite Things» de John Coltrane, després de força temps sense fer-ho. Una meravella de gairebé 14 minuts durant els quals somiava desperta, imaginant com haurien estat els paisatges, persones i anècdotes d’aquest viatge que finalment no vam poder fer.