El despertar del “Disueño”

Somiar sempre ha sigut un reducte per la imaginació, una pràctica a través de la qual fer possible l’impossible. L’art ha recorregut al somni en nombroses ocasions en la seva història, però el disseny, tan influenciat pel paradigma formalista i funcionalista de la modernitat no hi ha coquetejat tant. Per això, l’aparició de llibres com «Disueño: Quan l’art i el disseny van jugar a ser el mateix (1977-1979)», una revisió de tres exposicions sobre “disseny somiador” organitzades per la junta de l’ADI-FAD en paral·lel als Premis Delta d’aquells anys, ofereix una interessant perspectiva envers el domini del disseny d’herència moderna.

Pepa Bueno, historiadora de l’art especialitzada en la història del disseny i autora del llibre, coeditat pel Museu del Disseny de Barcelona i l’editoral Tenov, parteix d’un profund estudi dels arxius i entrevistes amb aquells que van idear i van participar en aquestes exposicions sota el títol de «Disueño» i reuneix i posa en context les obres que en van formar part, rescatant així un episodi crucial del disseny barceloní que havia quedat relegat en l’oblit.

Al final de la dècada del 1970, el disseny industrial espanyol va veure sorgir una sèrie de propostes experimentals, artístiques, poètiques i subversives, a mig camí entre la rebel·lia anticonsumista del “radical design” italià de la dècada del 1960 i el formalisme simbolista i postmodern de la del 1980. Aquestes peces, en ocasions encara prototips o edicions artesanals limitades, es van presentar en unes mostres paral·leles que es van anomenar «Disueño» i que no competien pels Premis Delta, però que van generar més interès que els premis, tal i com demostren les actes del jurat de 1977 i 1978.

Acta del jurat Premis Delta 1977: “L’examen dels objectes exposats que ha dut a terme aquest jurat ha constatat una certa manca d’inventiva i fantasia d’aquests objectes, i alhora ha reiterat la forma expressiva del disseny industrial molt formal i superat. El jurat vol fer constar que la presència simultània de l’exposició «Disueño» evidencia una certa nostàlgia d’una fantasia més lliure i un examen menys esquemàtic de forma i funció”. (Jean Baudrillard, Vico Magistretti, Alfonso Milá)

Acta del jurat Premis Delta 1978: “Ens hauria agradat tenir accés a la selecció «Disueño» i poder esmentar l’arcada dissenyada per Carles Riart i com ens agradaria trobar al nostre entorn quotidià objectes amb un contingut poètic tan alt. Com que les bases exclouen aquests productes de l’adjudicació dels Delta d’Or, proposem que, com a compensació, aquest objecte rebi alguna cosa així com un ‘Somni d’Or’”. (Fernando Amat, Charles Dillon).

En un article del Daniel Giralt-Miracle titulat «Del Diseño al Disueño» i publicat el 24 de Novembre de 1977 a La Vanguardia, el crític sostenia en relació a la mostra: “Quan el disseny ha caigut en un tediós avorriment, repetitiu i formalista, Disueño ofereix una alternativa a la imaginació i una empenta a la creativitat. Perduda la fantasia, els dissenyadors van a la recerca del «somni», la utopia. (…) els objectes i prototips reunits a Disueño, tot i ser molt més utòpics; responien a la nostra realitat, a les nostres maneres de produir, pensar, sentir i viure”.

Entre aquests dissenys somiadors hi havia vasos de peu oblic, coixins hermafrodites, jocs de construccions en marbre, cendrers-botó, taules futuristes, grans gerros florals modernistes fosos amb nous materials, etcètera. Segons Giralt-Miracle, eren respostes molt més enginyoses, i tot i el seu component juganer, en ocasions molts més possibles que els dissenys de la Selecció.

Lluís Pau, dissenyador industrial i interiorista soci del FAD i membre de la Junta de l’ADI-FAD quan va sorgir el projecte, contextualitza el seu naixement com a resposta a tres aspectes. En primer lloc, menciona l’esforç que la junta va haver de fer per organitzar activitats amb poques despeses i molts ingressos i així eixugar els deutes que va generar l’organització el 1971 del Congrés ICSID a Eivissa. Així va néixer l’exposició «Gaudí dissenyador», feta en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes; la creació de la Medalla ADI per a estudiants -que posteriorment varen seguir altres agrupacions FAD -; i l’organització de l’exposició «Disueño» en paral·lel als Premis Delta.

En segon lloc, Pau recorda que en aquell moment el sector del disseny estava encara patint els efectes de la crisi del petroli i va ser una època en què no es van produir gaires nous dissenys, cosa que es va notar en una baixissima participació als premis Delta.

Finalment, afirma que tot i les dificultats econòmiques a les quals s’enfrontava el sector, Barcelona vivia una època d’alta qualitat creativa i «Disueño» va servir per manifestar-ho amb peces a mig camí entre el producte i l’obra d’art que no tenien mitjans econòmics per presentar-se als Delta: “Eren peces amb un fort component artesanal i en ocasions amb series numerades i signades. Snark Design de Santi Roqueta i altres, n’eren un bon exemple. (…) Per mi, el disseny més emblemàtic es la làmpada de vidre transparent, producció de 10 unitats numerades i signades, «Humo de luz» de Carles Riart, que llavors va autoproduir com a làmpada de plàstic translúcid «Colilla»”.

Com a nota anecdòtica final, Pau recorda que tots aquests esforços van aconseguir eixugar el deute, una fita que es va celebrar amb una gran festa anomenada Cero, on “el President del FAD d’aquell any, Federico Correa, va acabar a la comissaria per la denúncia dels veïns del carrer Brusi pel soroll del conjunt musical que havien contractat i més disbauxes…”

En el context actual de saturació de productes i serveis, no és estrany que projectes com «Disueño» tornin a aflorar i ens facin pensar que potser és un bon moment per somiar de nou, per imaginar propostes que, més enllà de la seva bellesa, funcionalitat i viabilitat econòmica, siguin ecològicament viables i, per tant, ens ajudin a viure millor.

Si vols saber més sobre els dissenys que van formar part d’aquest projecte, no et perdis la presentació del llibre, que tindrà lloc el proper divendres 7 de febrer a les 19h al Museu del Disseny de Barcelona i comptarà amb la presència de Pepa Bueno, Beth Galí, Carles Riart i Lluís Pau.