L’abast i varietat dels dibuixos de l’arquitecta italo-brasilera exposats a la Fundació Miró posen de manifest la seva cultura visual híbrida.
Reconeguda com a arquitecta, però també dissenyadora gràfica, editora, comissària i dissenyadora d’exposicions, de productes, de vestuari i d’escenografia, Lina Bo Bardi (1914-1992) va ser una pionera de la cultura visual híbrida. Així ho posa de manifest l’abast i varietat dels seus dibuixos, que es poden veure fins al dia 26 de maig a la Fundació Miró de Barcelona.
En aquesta peça explorem el perfil multidisciplinari d’aquesta creadora incessant a través d’una selecció de dibuixos, la majoria dels quals es poden veure a la mostra.
Una arquitecta entre dos mons
Un dels trets que més crida l’atenció dels seus dibuixos és la passió pels detalls, que contrasta amb el minimalisme dels seus dissenys, i de les seves obres de tall modernista i internacional com la «Casa de Vidro», el centre cultural SESC Pompéia o el Museu d’Art Modern de São Paulo (del qual també mostrem un dibuix més abaix). Aquesta imatge exemplifica una certa tensió, present en tota la seva obra, entre l’impacte de la tradició i la cultura popular que tant atreien Bo Bardi i la irrupció del modernisme i el disseny internacional que l’arquitecta va adoptar. Tot i el seu perfil innovador, Bo Bardi sempre va mostrar un gran respecte per la tradició: “Mai vaig voler ser jove. El que volia era tenir una Història”.
«A», els inicis d’un desig de viure millor
Lina Bo es va llicenciar en arquitectura el 1939 a Roma i es va mudar a Milà tot seguit, per començar la seva carrera. Va obrir un estudi amb el seu company Carlo Pagani, però va ser bombardejat el 1943. Amb l’esclat de la segona guerra mundial i l’escalada del feixisme a Itàlia, Bo va començar a exercir una intensa activitat intel·lectual, col·laborant com a il·lustradora, dissenyadora i editora amb diverses revistes. Juntament amb Pagani van treballar per a l’editorial Domus, fundada per l’arquitecte Gio Ponti, amb qui van crear la revista «A Cultura de la Vitta» (una cultura de la vida) el 1946. Bo va dissenyar les portades d’«A», de la qual mostrem un esbòs i la coberta final del primer número, que apel·lava als lectors a treballar plegats per la reconstrucció de les ferides de la guerra: “Per què hem de viure tan malament? Hem de començar des del principi, des de la lletra A, per organitzar una vida feliç per a tots. Proposem crear en cada home i dona la consciència de què és la casa i la ciutat; fer saber a tothom els problemes de la reconstrucció perquè tots, no només els tècnics, puguem col·laborar en la reconstrucció”.
Modernisme Arquitectònic
El mateix any que va crear «A», Bo es va casar amb el col·leccionista, galerista, periodista i crític d’art Pietro Maria Bardi, convertint-se en Bo Bardi. Aclaparats per una Europa enfonsada després de la Segona Guerra mundial, la parella va viatjar al Brasil atreta per una cultura artística i arquitectònica fèrtil, i amb l’encàrrec d’inaugurar el Museu d’Art de Sao Paulo (MASP). Bo Bardi es va encarregar del disseny museogràfic, amb un innovador sistema expositiu que desplaçava les peces de les parets i feia servir suports modulars, transparents i tancaments de tela, com els que es mostren en aquest esquetx tècnic. Bo Bardi també va ser pionera en la concepció d’espais addicionals com sales d’actes i espais lúdics.
Defensora de la cultura popular
Una sala sencera de la Fundació Miró se centra en l’interès de Bo Bardi per les persones, que eren la base de la seva concepció de l’arquitectura: “Fins que algú no entra a un edifici, en puja els graons, i pren possessió del lloc en una “aventura humana” que es desplega en el temps, l’arquitectura no existeix”. Per això, moltíssims dels seus dibuixos inclouen retrats i figures humanes. Aquesta passió per la gent i la cultura la va portar a dissenyar també múltiples escenografies i vestuaris per obres de teatre, com aquest detallat model que Bo Bardi va dissenyar en una de les seves col·laboracions teatrals. El 1952, Bo Bardi també va programar la primera passarel·la de moda brasilera.
Inspiració natural
Però l’arquitectura de Bo Bardi no només se centrava en l’escala humana. La natura sempre va tenir un paper fonamental per a l’arquitecta, que es posa de manifest en la gran connexió de les seves obres amb l’entorn natural que les envoltava, com la «Casa de Vidro», i l’alta presència de plantes tant als seus dibuixos com als seus dissenys. Potser pel fet d’haver nascut a una ciutat, la natura sempre la va fascinar i en ella hi va reconèixer també una certa arquitectura en la qual emmirallar els seus projectes.
Disseny de mobiliari i espais
Bo Bardi també va dissenyar mobles i interiors, on aquest interès per les formes orgàniques també despunta, com es pot veure en la forma, el teixit i en la superfície d’aquest set de mobiliari (dibuix esquerre) o en el patró d’inspiració natural d’aquesta aquarel·la (dibuix dret). Una de les seves gestes més recordades com a comissària d’exposicions va ser la decoració del terra d’una de les sales amb fulles d’eucaliptus, un gest creatiu que deixava entreveure la seva passió pel teatre i per la natura però sobretot, la seva mentalitat oberta pel que fa a la integració de disciplines artístiques.
L’habitació de l’arquitecte
Amb tot, Bo Bardi sempre va operar aquesta visió híbrida de la cultura desde la perspectiva que la disciplina arquitectònica li va donar, però l’abast de les seves creacions va demostrar que per ella, l’arquitectura era molt més que la construcció d’edificis. En aquest sentit, crida l’atenció gairebé com a caricatura el dibuix que va titular «L’habitació de l’arquitecte», que representa un espai completament replet de maquetes arquitectòniques. Aquest dibuix funciona com tant com a crítica, com a homenatge a la disciplina que la va portar a construir no només maquetes, edificis i espais, sinó sobretot connexions i vincles entre les persones i la natura.
«Lina Bo Bardi dibuixa» es pot veure fins al 26 de Maig a la Fundació Miró de Barcelona. El Col·legi d’Arquitectes de Barcelona (COAC) també compta amb una mostra dedicada a la seva feina a la ciutat de Salvador de Bahia: «Lina Bo Bardi a Bahia» fins al 19 de maig.
Autora: Sol Polo