Miguel Milá, modernitat i atemporalitat

Són molt pocs els noms dels joves catalans pioners que van formar la primera generació de dissenyadors de la postguerra a Espanya i que després van tenir una gran influència en el desenvolupament del disseny industrial d’aquest país. Miguel Milá n’era un i ens ha deixat una gran herència: modernitat i atemporalitat.

Nascut a Barcelona el 1931, Miguel Milá va treballar tota la seva vida per al bon disseny, pensant en la bellesa, la funcionalitat, la simplicitat i la versatilitat dels objectes al punt que la icònica llum Cesta creada el 1962, i fabricada posteriorment per Santa & Cole, ha perdurat en el temps adaptant-se a les tecnologies, però sense perdre l’essència d’una lluminària domèstica portàtil per portar-se d’un lloc a l’altre, com si fos una cistella de pic-nic.

El llum Cesta va néixer mentre Miguel Milá treballava com a interiorista al despatx que el seu germà Alfonso va fundar amb Federico Correa el 1953. Una lluminària que responia a la recerca d’una estètica nova i moderna en el mobiliari i els complements de l’hàbitat, en un moment de creixement industrial al país, conjuntant alhora el llegat del treball artesanal i la calidesa mediterrània.

El 1956 Miguel Milá havia fundat, juntament amb els arquitectes Francisco Ribas Barangé i Eduardo Pérez Ulibarr, l’empresa Treballs Molestos, més coneguda com a TRAMO, per experimentar i donar sortida als dissenys i mobles que no encaixaven en el “sistema industrial” per a buscar i proposar un nou llenguatge en una disciplina que, aleshores, encara no estava reconeguda a Espanya com a disciplina creativa.

Avui podríem comparar TRAMO a una start-up d’autoproducció, eren els makers dels anys seixanta, però alhora els IKEA nacionals, ja que una altra de les peces més icòniques de Miguel Milá i la primera de la marca TRAMO va ser la TMC i TMM, unes llums que es comercialitzaven a la seva caixa plana de cartró perquè després l’usuari les pogués comprar, transportar i muntar fàcilment a casa. Apassionat, precursor i personatge molt discret, Miguel Milá va ser representant d’un disseny honest i molt humà. Res pretensiós.

A la darrera edició dels Premis ADI 2024 es va atorgar un Premi Delta de plata a la lluminària Estadi Singular, reconeixent una vegada més el valor de simplificació d’una lluminària anterior, herència de la Barcelona de 1992, i demostrant una vegada més l’atemporalitat de les seves propostes.

El seu llegat no es queda en el disseny de productes atemporals, sinó també en la tasca de foment de la cultura del disseny. L’any 1960, junt amb André Ricard, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas o Rafael Marquina, va ser entre els socis fundadors de l’ADI, l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives.

Miguel Milá va ser president de l’ADI-FAD durant el període del 1974 al 1976. El seu lideratge en aquells anys va coincidir amb una època de transició i canvi en el disseny espanyol, en què es buscava establir un major reconeixement internacional i enfortir la identitat del disseny industrial a Espanya. Durant la seva presidència a ADI-FAD va continuar la seva tasca de promoció i suport al disseny, mantenint i consolidant activitats com els Premis Delta i la primera edició de les Medalles ADI.

Al llarg de la seva carrera, va rebre diversos premis i reconeixements, incloent-hi el Premi Nacional de Disseny el 1987, el prestigiós Compasso d’Or d’ADI Italia, un reconeixement a la seva trajectòria professional i a la seva contribució a la difusió del disseny espanyol a l’estranger, el 2008, i la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts el 2016.

La seva mort marca un gran buit al panorama actual, però la seva influència perdurarà a través de les seves creacions. Com a associació ens ha deixat una gran herència com a dissenyador, com a persona i per ser exemple de perseverança, constància, disponibilitat, amabilitat, elegància.

Raffaella Perrone
Presidenta d’ADI-FAD