En esta sexta convocatoria seguimos nuestro recorrido por Barcelona entrando en el distrito de Sarriá – Sant Gervasi. Está  situado en el limite occidental de la ciudad y limita con los distritos de Gràcia y Horta Guinardó al Norte, de Les Corts por el Sur y del Eixample al este. También limita con los municipios de Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat y Molins de Rei.
leer más»

 En aquesta sisena convocatòria seguim el nostre recorregut per Barcelona entrant al districte de Sarrià – Sant Gervasi. Està situat en el límit occidental de la ciutat i limita amb els districtes de Gràcia i Horta Guinardó al nord, de les Corts pel Sud i l’Eixample a l’est. També limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Molins de Rei.
legir més»

 

Galería / Galeria

Descarga las imágenes / descarrega les imatges

Ubicación / ubicació

 ,

Es un territorio conocido por su condición de barrio acomodado y residencial, con buena oferta de espacios públicos de calidad, calles, plazas y parques tranquilos y cuidados. El barrio contiene un número elevado de equipamientos educativos y sanitarios. Es el punto principal de acceso a Collserola, un bosque de 8.295 hectáreas, autentico pulmón verde de la metrópolis.

El distrito de Sarrià – Sant Gervasi abarca antiguos núcleos independientes que fueron agregados a Barcelona entre finales del siglo XIX y principios del siglo XX como Vallvidrera, la Santa Creu, Sant Gervasi de Cassoles en 1897 o Sarriá en 1921.

El racó escogido para esta convocatoria lo forman las escaleras de la calle del Pintor Gimeno, situada en el barrio de Sant Gervasi – La Bonanova, término asentado en las vertientes del Tibidabo entre la sierra y el llano. Su geografía accidentada, caracterizada por ramblas, torrentes y colinas explica la escasa población que tuvo durante años y la ausencia de un núcleo potente.

Era un territorio principalmente agrario. La mayoría de las casas estaban aisladas y rodeadas de campos, bosques y vides. Lo cultivos eran de secano. Su topónimo proviene de una iglesia rural dedicada a Sant Gervasi (santo mártir gemelo de Sant Potasi). Parte del termino municipal de Sarriá en el siglo X,  Sant Gervasi fue declarado autónomo en 1714 tras el decreto de Nova Planta.  Su primer ayuntamiento se constituyó en 1727 y fue anexionado a Barcelona en 1897.

La primeras urbanizaciones aparecieron a mediados del siglo XIX.  Sant Gervasi vivió entonces un crecimiento demográfico y constructivo importante que se aceleró en torno a la Exposición Universal de 1888. Hay que destacar también la pérdida de las colonias que supuso la vuelta a Barcelona de una burguesía  enriquecida que dio un impulso a la construcción.  El caso es que, en medio siglo, de pequeño pueblo rural, Sant Gervasi se convirtió en zona residencial con casas de veraneo, conventos y colegios religiosos.

La calle del Pintor Gimeno es una vía que se inicia en la calle de Sant Gervasi de Cassoles y finaliza en la calle Balmes.  Está situada en el límite del antiguo casco antiguo. La calle hoy en día conocida como Sant Gervasi de Cassoles se llamaba Calle Mayor antes del año 1851. Por aquí bajaba la riera de Cassoles. La situación actual de la calle del Pintor Gimeno está estrechamente vinculada a la apertura de la calle Balmes. Proyectada por Ildefons Cerdà en 1859, su prolongación por el territorio de Sant Gervasi no se planteó antes de 1908 con la aprobación del proyecto de prolongación de la calle Balmes, es decir desde la Diagonal hasta la avenida del Tibidabo. El autor fue Marià Rubio. La urbanización de este tramo, por encima del cauce de la riera de Cassoles, obligó a elevar su rasante pero la calle del Pintor Gimeno conservó la rasante antigua. Para salvar el desnivel se construyó un muro al final de la calle con unas escaleras que permiten el acceso a los peatones. Así pues, se trata de una calle sin salida rodada a la calle Balmes,  bastante bien urbanizada y con un pavimento en buen estado.

En esta calle tranquila,  que se aprecia poco desde la calle Balmes, conviven edificios de diferentes épocas. Son viviendas, algunas oficinas y aparcamientos. En el extremo de la calle, por el lado de Sant Gervasi de Cassoles, se encuentra el hotel Sant Gervasi Barcelona de la cadena Silken.

Los dos tramos de escaleras están dispuestos de forma paralela a la calle Balmes y no frontal, lo cual permite evitar los clásicos espacios residuales en los laterales. Sin embargo, sufren naturalmente el paso del tiempo y no dejan de ser un punto inaccesible a personas de movilidad reducida y un lugar un tanto inhóspito, sobre todo de noche.

El callejón está apartado de la vida que concentra la plaza de Joaquim Folguera, un ensanchamiento de la calle Balmes situado justo encima, alrededor del Mercado de Sant Gervasi y de la estación de Ferrocarrils El Putxet y donde esta prevista una parada de la Línea 9 de Metro. Un parque infantil, unos comercios y las terrazas de los bares se reparten la actividad que se suele dar alrededor de los mercados de Barcelona.

Desde Racons Públics proponemos las escaleras de la calle Pintor Gimeno, un rincón que es fruto del encuentro entre diferentes tramas urbanas de épocas diferentes, típicas en Barcelona y que produce unas formas poco prácticas. Sin tratarse de un espacio en mal estado, creemos que una intervención podría ser  una oportunidad para potenciar el carácter peatonal de esta vía, un poco escondida, y mejorar sus condiciones de accesibilidad.

Animamos, una vez más, a los concursantes a plantear ideas y propuestas que tengan criterios creativos y sostenibles, teniendo en cuenta el límite del presupuesto que recomendamos en la bases para esta sexta convocatoria de esta tercera edición de Racons Públics en Barcelona.

Bibliografía:

Els barris de Barcelona Vol.II. Ajuntament de Barcelona y Enciclopèdia catalana, 2000.

Els carrers de Barcelona. Sant Gervasi. Jesús Portavella i Isidoro. Ajuntament de Barcelona-Arxiu del districte de Sarrià-Sant Gervasi, 2002.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

És un territori conegut per la seva condició de barri acomodat i residencial, amb bona oferta d’espais públics de qualitat, carrers, places i parcs tranquils i cuidats. El barri conté un nombre elevat d’equipaments educatius i sanitaris. És el punt principal d’accés a Collserola, un bosc de 8.295 hectàrees, autèntic pulmó verd de la metròpolis.

El districte de Sarrià – Sant Gervasi abasta antics nuclis independents que van ser agregats a Barcelona entre finals del segle XIX i principis del segle XX com Vallvidrera, la Santa Creu, Sant Gervasi de Cassoles el 1897 o Sarrià el 1921.

El racó escollit per a aquesta convocatòria el formen les escales del carrer del Pintor Gimeno, situades al barri de Sant Gervasi – La Bonanova, terme assentat en les vessants del Tibidabo entre la serra i la plana. La seva geografia accidentada, caracteritzada per rambles, torrents i turons, explica l’escassa població que va tenir durant anys i l’absència d’un nucli potent.
Era un territori principalment agrari. La majoria de les cases estaven aïllades i envoltades de camps, boscos i vinyes. Els cultius eren de secà. El seu topònim prové d’una església rural dedicada a Sant Gervasi (sant màrtir bessó de Sant Potasi). Part del terme municipal de Sarrià al segle X, Sant Gervasi va ser declarat autònom el 1714 després del decret de Nova Planta. El seu primer ajuntament es va constituir el 1727 i va ser annexionat a Barcelona el 1897.

La primeres urbanitzacions van aparèixer a mitjans del segle XIX. Sant Gervasi va viure llavors un creixement demogràfic i constructiu important que es va accelerar al voltant de l’Exposició Universal de 1888. Cal destacar també la pèrdua de les colònies que va suposar la tornada a Barcelona d’una burgesia enriquida que va donar un impuls a la construcció. El cas és que, en mig segle, de petit poble rural, Sant Gervasi es va convertir en zona residencial amb cases d’estiueig, convents i col·legis religiosos.

El carrer del Pintor Gimeno és una via que s’inicia al carrer de Sant Gervasi de Cassoles i finalitza al carrer Balmes. Està situada al límit de l’antic nucli antic. El carrer avui dia conegut com Sant Gervasi de Cassoles es deia Carrer Major abans de l’any 1851. Per aquí baixava la riera de Cassoles. La situació actual del carrer del Pintor Gimeno està estretament vinculada a l’obertura del carrer Balmes. Projectada per Ildefons Cerdà el 1859, la seva prolongació pel territori de Sant Gervasi no es va plantejar abans de 1908 amb l’aprovació del projecte de prolongació del carrer Balmes, és a dir, des de la Diagonal fins a l’avinguda del Tibidabo. L’autor va ser Marià Rubio. La urbanització d’aquest tram, per sobre de la llera de la riera de Cassoles, va obligar a elevar el seu rasant però el carrer del Pintor Gimeno va conservar la rasant antiga. Per salvar el desnivell es va construir un mur al final del carrer amb unes escales que permeten l’accés als vianants. Així doncs, es tracta d’un carrer sense sortida rodada al carrer Balmes, bastant bé urbanitzat i amb un paviment en bon estat.
En aquest carrer tranquil, que s’aprecia poc des del carrer Balmes, conviuen edificis de diferents èpoques. Són habitatges, algunes oficines i aparcaments. A l’extrem del carrer, pel costat de Sant Gervasi de Cassoles, hi ha l’hotel Sant Gervasi Barcelona de la cadena Silken.

Els dos trams d’escales estan disposats de forma paral·lela al carrer Balmes i no frontal, la qual cosa permet evitar els clàssics espais residuals en els laterals. No obstant això, pateixen naturalment el pas del temps i no deixen de ser un punt inaccessible a persones de mobilitat reduïda i un lloc una mica inhòspit, sobretot de nit.

El carreró està apartat de la vida que concentra la plaça de Joaquim Folguera, un eixamplament del carrer Balmes situat just a sobre, al voltant del Mercat de Sant Gervasi i de l’estació de Ferrocarrils del Putxet i on està prevista una parada de la Línia 9 de Metro. Un parc infantil, uns comerços i les terrasses dels bars es reparteixen l’activitat que se sol donar al voltant dels mercats de Barcelona.

Des Racons Públics proposem les escales del carrer Pintor Gimeno, un racó que és fruit de la trobada entre diferents trames urbanes d’èpoques diferents, típiques a Barcelona, i que produeix unes formes poc pràctiques. Sense tractar-se d’un espai en mal estat, creiem que una intervenció podria ser una oportunitat per potenciar el caràcter vianants d’aquesta via, una mica amagada, i millorar les seves condicions d’accessibilitat.

Animem, una vegada més els concursants a plantejar idees i propostes que tinguin criteris creatius i sostenibles, tenint en compte el límit del pressupost que recomanem en les bases per a aquesta sisena convocatòria d’aquesta tercera edició de Racons Públics a Barcelona.

Bibliografia:

Els barris de Barcelona Vol.II. Ajuntament de Barcelona y Enciclopèdia catalana, 2000.

Els carrers de Barcelona. Sant Gervasi. Jesús Portavella i Isidoro. Ajuntament de Barcelona-Arxiu del districte de Sarrià-Sant Gervasi, 2002.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5