En esta quinta convocatoria de Racons Públics accedemos a Barcelona por les Corts. El distrito, de una gran centralidad urbana, está situado al oeste de la ciudad y limita con los distritos de Sarrià – Sant Gervasi, l’Eixample y Sants-Montjuïc por el este, y con los municipios de l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat y Sant Just Desvern por el oeste. Se trata de un de los distritos más pequeños de Barcelona en extensión (el tercero) y el menos poblado (alrededor de 83.000 habitantes), con una densidad de población por debajo de la media de la ciudad.
leer más»

En aquesta cinquena convocatòria de Racons Públics accedim a Barcelona per les Corts. El districte, d’una gran centralitat urbana, està situat a l’oest de la ciutat i limita amb els districtes de Sarrià – Sant Gervasi, l’Eixample i Sants-Montjuïc per l’est, i amb els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern per l’oest. Es tracta d’un dels districtes més petits de Barcelona en extensió (el tercer) i el menys poblat (al voltant de 83.000 habitants), amb una densitat de població per sota de la mitjana de la ciutat.
legir més»

 

Galería / Galeria

Descarga las imágenes / descarrega les imatges

Ubicación / ubicació

Aunque hay testimonios de población en este territorio en épocas romanas, la personalidad propia de les Corts se empieza a trabar a partir del siglo IX con la llegada de los carolingios y el establecimiento de una demarcación franca que incluía el actual Pedralbes. Aunque formó parte de la parroquia de Sant Vicenç de Sarrià, como territorio franco disfrutaba de un trato muy particular en lo que a tributos se refiere que se mantuvo hasta el siglo XIX con la referencia política del batlle local, que dependía directamente del batlle real. En lo que se refiere a Pedralbes, su identidad propia empieza a surgir en el siglo XIV con la creación del Monasterio, y aunque la abadesa nombraba un batlle señorial independiente de les franquesas de les Corts, el Monasterio formó parte de este mismo entramado jurisdiccional hasta 1781, al obtener una batllia propia diferenciada de Sarrià i de les Corts.

A partir de este momento, los tres territorios formaron parte de la misma parroquia aunque con administraciones diferenciadas hasta que en 1812 y a raíz de la Constitución de Cádiz, se propuso la unificación en un único ayuntamiento, cosa que no ocurrió nunca por la negativa de los habitantes de les Corts. El ayuntamiento propio de les Corts se constituyó después de múltiples recursos en 1836, y se anexionó a Barcelona en 1897 junto con Pedralbes (Sarrià lo hizo en 1921). La reordenación administrativa de 1984 creó los distritos actuales, y dividió el de les Corts en 3 barrios: les Corts, la Maternitat i Sant Ramon y Pedralbes.

Una de las características más destacables de Les Corts es el rosario de plazas y pequeños espacios verdes que jalonan el territorio: además de la plazas históricas como la Plaça Comas, la Plaça de la Concòrdia, la Plaça del Centre, la Plaça de Can Rosés, aparecen muchos espacios verdes entre los bloques de nueva construcción por debajo de la Avenida Diagonal: Sòl de baix, Can Cuiàs, Bacardí, Infantes, Jardins de Sant Joan de Deu. Esa secuencia de vegetación y espacios libres lo esponjan y lo dotan de lugares de relación y expresión colectiva.

Esta nueva convocatoria de RACONS se centra en uno de esos oasis verdes situado al sur del barrio de la Maternitat i Sant Ramon. Se trata de los jardines de Josep Goday i Casals, un espacio de interior de manzana recuperado hace catorce años para uso público. Los jardines están dedicados al arquitecto Josep Goday (1882-1936) que tuvo un papel importante en el barrio ya que fue el autor de varios proyectos para el recinto de la Maternitat (como el Pavelló Hèlius, el Pavelló Rosa o el Pavelló Blau), un equipamiento de gran relevancia que además de dar su nombre al barrio contribuyó con sus instalaciones a incrementar el patrimonio arquitectónico del distrito y sus dotaciones para la salud de la ciudadanía.

Los jardines están situados en la calle Emérita Augusta, una vía que empieza en la Avenida de Madrid y que acaba en la calle Felipe de Paz. De trazado corto y con una anchura de 20 metros, se abrió en los años 70 en los terrenos de lo que fue una fábrica de apósitos antisépticos que pertenecía a Joan Regordosa.

En el año 1914 se menciona la fábrica de apósitos antisépticos con el nombre de Serres, Regordosa, Homet i Companyia y el año 1929 como fábrica de apósitos antisépticos Fisas Linares. Estaba situada en la zona delimitada hoy en día por las calles Felipe de Paz, Comandant Benitez, Avenida de Madrid y Benavent por debajo de la finca de Can Bacardí. Las instalaciones fabriles tuvieron actividad hasta finales de los años 30: contaba con varias naves industriales y dos chimeneas. La presión inmobiliaria de los años 70 , la urbanización de la Avenida de Madrid y de la calle Emérita Augusta condenaron definitivamente la fábrica a la desaparición.

Los jardines tienen una superficie aproximada de unos 4500 M2. Destacan una disposición lineal de cipreses, magnolias y acacias. Cuenta con dos áreas de juegos infantiles y con zonas de descanso.

En el 2006 se organizó una plantación de hiedra con las escuelas del barrio en el marco de la fiesta de la primavera escolar. El objetivo era acercar a los niños al espacio verde para comprometerlos con el medio ambiente.

Desafortunadamente, una pared medianera de grandes dimensiones, desnuda, preside el ámbito, vulgarizando el paisaje y estropeando el efecto de continuidad y la permeabilidad de la fachada urbana.

El edificio corresponde a número 13 de la calle Felipe de paz, de ocho plantas y dos escaleras (A y B). Los bajos están ocupados por unos bares y sus terrazas que le dan cierta vida y la plaza delante de la entrada ha sido recientemente urbanizada con un mobiliario urbano nuevo.

La medianera de los jardines Josep Goday i Casals es una de las muchas paredes divisorias de propiedades, anónimas, que surgieron en Barcelona a raíz de los cambios normativos, el desorden especulativo y la desafección del promotor privado que vivió la ciudad en los años 60 y 70.

Sin protagonismo en el aspecto exterior de los edificios, quedan en permanente estado provisional y representan una fractura en el tejido urbano. Además suelen generar problemas constructivos, de habitabilidad y de sostenibilidad.

En esta realidad urbana, queremos destacar la labor de Institut del Paisatge urbà i de la qualitat de vida que promueve desde hace ya tres décadas la recuperación de estas paredes medianeras con proyectos de integración que intentan dotar de significado y mejorar la integración de estos pequeños paisaje en la ciudad. Recordamos que en la última edición de Racons Públics (Barcelona 2009-2010) gracias a su apoyo, se realizaron dos proyectos ganadores: la medianera del Ateneu de Horta (distrito de Horta-Guinardó), y la medianera de la Placeta Lesseps (distrito de Gràcia).

El caso de la medianera de los jardines Josep Goday no es fácil por la gran dimensión del desangelado muro. Invitamos a los concursantes a hacer un ejercicio de imaginación y creatividad pero también de realismo y precisión, teniendo en cuenta el límite del presupuesto que recomendamos en la bases. La implicación de la propiedad, será también un factor muy positivo para favorecer unas soluciones e intervenciones viables. Se ha preguntado a los vecinos sobre su disposición o interés en abrir huecos en la pared y se les ha invitado a participar en los jurados. Esperamos su respuesta, por favor estad atentos al foro de la página web de Racons por si hay novedades en ese sentido.

Completar la regeneración de los jardines de Josep Goday es el reto que proponemos desde Racons Públics para esta primera convocatoria en Barcelona ciudad de esta tercera edición del concurso.

Bibliografía:

Els barris de Barcelona V.II. Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana, 2000.

Itineraris. Les Corts. Ajuntament de Barcelona-Districte de Les Corts, 2006.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

Encara que hi ha testimonis de població en aquest territori en èpoques romanes, la personalitat pròpia de les Corts es comença a travar a partir del segle IX amb l’arribada dels carolingis i l’establiment d’una demarcació franca que incloïa l’actual Pedralbes. Encara que va formar part de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, com a territori franc gaudia d’un tracte molt particular pel que fa a tributs que es va mantenir fins al segle XIX amb la referència política del batlle local, que depenia directament del batlle reial. Pel que fa a Pedralbes, la seva identitat pròpia comença a sorgir en el segle XIV amb la creació del Monestir, encara que l’abadessa nomenava un batlle senyorial independent de les Franqueses de les Corts el Monestir va formar part d’aquest mateix entramat jurisdiccional fins 1781, en obtenir una batllia pròpia diferenciada de Sarrià i de les Corts.

A partir d’aquest moment, els tres territoris van formar part de la mateixa parròquia encara que amb administracions diferenciades fins que el 1812, arran de la Constitució de Cadis, es va proposar la unificació en un únic ajuntament, cosa que no va passar mai per la negativa dels habitants de les Corts. L’ajuntament propi de les Corts es va constituir després de múltiples recursos el 1836 i es va annexionar a Barcelona el 1897 juntament amb Pedralbes (Sarrià ho va fer en 1921). La reordenació administrativa de 1984 va crear els districtes actuals i va dividir el de les Corts en 3 barris: les Corts, la Maternitat i Sant Ramon i Pedralbes.

Una de les característiques més destacables de les Corts és el rosari de places i petits espais verds que jalonen el territori: a més de la places històriques com la plaça Comas, la plaça de la Concòrdia, la Plaça del Centre, la plaça de Can Rosés, apareixen molts espais verds entre els blocs de nova construcció per sota de l’Avinguda Diagonal: Sòl de baix, Can Cuiàs, Bacardí, Infants i Jardins de Sant Joan de Déu. Aquesta seqüència de vegetació i espais lliures l’espongen i el doten de llocs de relació i expressió col · lectiva.

Aquesta nova convocatòria de RACONS es centra en un d’aquests oasis verds situat al sud del barri de la Maternitat i Sant Ramon. Es tracta dels jardins de Josep Goday i Casals, un espai d’interior d’illa recuperat fa catorze anys per a ús públic. Els jardins estan dedicats a l’arquitecte Josep Goday (1882-1936) que va tenir un paper important al barri ja que va ser l’autor de diversos projectes per al recinte de la Maternitat (com el Pavelló Hèlius, al Pavelló Rosa o al Pavelló Blau), un equipament de gran rellevància que a més de donar el seu nom al barri, contribuieix amb les seves instal·lacions a incrementar el patrimoni arquitectònic del districte i les seves dotacions per a la salut de la ciutadania.

Els jardins estan situats al carrer Emèrita Augusta, una via que comença en l’avinguda de Madrid i que acaba al carrer Felip de Pau. De traçat curt i amb una amplada de 20 metres, es va obrir als anys 70 en els terrenys del que va ser una fàbrica de apòsits antisèptics que pertanyia a Joan Regordosa.

L’any 1914 s’esmenta la fàbrica d’apòsits antisèptics amb el nom de Serres, Regordosa, Homet i Companyia i l’any 1929 com a fàbrica de apòsits antisèptics Fisas Linares. Estava situada a la zona delimitada avui dia pels carrers Felip de Pau, Comandant Benitez, Avinguda de Madrid i Benavent per sota de la finca de Can Bacardí. Les instal·lacions fabrils van tenir activitat fins a finals dels anys 30: comptaven amb diverses naus industrials i dues xemeneies. La pressió immobiliària dels anys 70, la urbanització de l’avinguda de Madrid i del carrer Emèrita Augusta van condemnar definitivament la fàbrica a la desaparició.

Els jardins tenen una superfície aproximada d’uns 4500 m2. Destaca una disposició lineal de xiprers, magnòlies i acàcies. Compta amb dues àrees de jocs infantils i amb zones de descans.

El 2006 es va organitzar una plantació d’heura amb les escoles del barri en el marc de la festa de la primavera escolar. L’objectiu era apropar als nens a l’espai verd per comprometre’ls amb el medi ambient.

Desafortunadament, una paret mitgera de grans dimensions, nua, presideix l’àmbit, vulgaritzant el paisatge i fent malbé l’efecte de continuïtat i la permeabilitat de la façana urbana.

L’edifici correspon a número 13 del carrer Felip dePau, de vuit plantes i dues escales (A i B). Els baixos estan ocupats per bars i terrasses que li donen certa vida i la plaça davant de l’entrada ha estat recentment urbanitzada amb un mobiliari urbà nou.

La mitgera dels jardins Josep Goday i Casals és una de les moltes parets divisòries de propietats, anònimes, que van sorgir a Barcelona arran dels canvis normatius, el desordre especulatiu i la desafecció del promotor privat que va viure la ciutat els anys 60 i 70.

Sense protagonisme en l’aspecte exterior dels edificis, queden en permanent estat provisional i representen una fractura en el teixit urbà. A més solen generar problemes constructius, d’habitabilitat i de sostenibilitat.

En aquesta realitat urbana, volem destacar la tasca de Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida que promou des de fa ja tres dècades la recuperació d’aquestes parets mitgeres amb projectes d’integració que intenten dotar de significat i millorar la integració d’aquests petits paisatges a la ciutat. Recordem que en l’última edició de Racons Públics (Barcelona 2009-2010) gràcies al seu suport, es van realitzar dos projectes guanyadors: la mitgera de l’Ateneu d’Horta (districte d’Horta-Guinardó) i la mitgera de la Placeta Lesseps (districte de Gràcia).

El cas de la mitgera dels jardins Josep Goday no és fàcil per la gran dimensió del desangelat mur. Convidem als concursants a fer un exercici d’imaginació i creativitat però també de realisme i precisió, tenint en compte el límit del pressupost que recomanem a les bases. La implicació de la propietat, serà també un factor molt positiu per afavorir unes solucions i intervencions viables. S’ha preguntat als veïns sobre la seva disposició o interès en obrir buits a la paret i se’ls ha convidat a participar en els jurats. Esperem la seva resposta, si us plau estigueu atents al fòrum de la pàgina web de Racons per si hi ha novetats en aquest sentit.

Completar la regeneració dels jardins de Josep Goday és el repte que proposem des Racons Públics per aquesta primera convocatòria a Barcelona ciutat de la tercera edició del concurs.

Bibliografia:

Els barris de Barcelona Vol. II. Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana, 2000.

Itineraris. Les Corts. Ajuntament de Barcelona-Districte de Les Corts, 2006.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5