Con esta cuarta convocatoria de Racons Públics, situada en Cornellà, nos despedimos del Baix Llobregat.

Cornellà de Llobregat se extiende por la margen izquierda del río Llobregat y los estribos de la montaña de Collserola. Limita con L’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi, El Prat, Sant Joan Despí y Esplugues. Se sitúa sobre la antigua Carretera de Madrid, un trazado rectilíneo perfecto que partía de la Creu Coberta y enlazaba los núcleos de Sants, Hostafrancs y Esplugues hasta el puente de Carlos III sobre el Llobregat. A pesar de su ajustada sección, que corresponde a la construcción de las vías de carros del siglo XVIII, se trataba de una de las principales arterias de penetración hacia el interior de Cataluña, lo cual todavía le otorga hoy en día una importante función conectiva.

leer más»

 

Amb aquesta quarta convocatòria de Racons Públics, situada a Cornellà, ens acomiadem del Baix Llobregat.

Cornellà de Llobregat s’estén pel marge esquerra del riu Llobregat i els estreps de la muntanya de Collserola. Limita amb l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi, el Prat, Sant Joan Despí i Esplugues. Està situat sobre l’antiga carretera de Madrid, un traçat rectilini perfecte que partia de la Creu Coberta i enllaçava els nuclis de Sants, Hostafrancs i Esplugues fins al pont de Carles III sobre el Llobregat. Malgrat la seva ajustada secció, que correspon a la construcció de les vies de carros del segle XVIII, es tractava d’una de les principals artèries de penetració cap a l’interior de Catalunya, la qual cosa encara li atorga avui dia una important funció connectiva.

legir més»

 

Galería / Galeria

Descarga las imágenes / descarrega les imatges 

Ubicación / ubicació

La historia de Cornellà está muy vinculada a tres factores principales: su proximidad a Barcelona, la presencia del río Llobregat, y ser un lugar de paso de las vías de entrada y salida de la capital de Cataluña, hecho que continúa vigente hoy en día y que la convierte en una de las ciudades mejor conectadas con la capital, con el puerto y el aeropuerto.

A pesar de su reducido territorio, se trata del municipio más poblado de la comarca del Baix Llobregat y es un ejemplo significativo del crecimiento de los años 60 y 70 que afectó a las ciudades situadas alrededor de Barcelona. En muchos casos, ese crecimiento ha llegado a formar continuos urbanos con los municipios vecinos.

El racó propuesto para esta convocatoria está situado en la confluencia de tres barrios de la ciudad: el Pedró, la Gavarra y la zona centro, aunque alejado de las principales calles de todos ellos. Se trata de los detrases de la estación de Cornellà, al otro lado de la vía del tren.

El edificio de la Estación fue construido en 1854 a raíz de la inauguración de la línea de ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei, prolongada al cabo de dos años hasta Martorell. Hoy día, esa estación forma parte del gran intercambiador, siempre transitado, que conecta la red de Cercanías Renfe con la línea 5 del metro, y con las líneas T1 y T2 del Trambaix en la parada Cornellà Centre.

En los últimos años se han realizado obras de remodelación y restauración de las fachadas del edificio y se ha urbanizado la plaza dando mayor superficie a los peatones. Un kiosco, unos bares y algunos comercios le dan vida y tiene comunicación con la red de metro.

Las obras de mejora repercutieron también a la accesibilidad del otro lado de las vías de tren, en el Carrer Catalunya. La construcción de un túnel donde está situada la estación de trambaix permitió la apertura de nuevos accesos para la estación de metro y mejor conexión desde la parte Norte (barrios del Pedró y de la Gavarra). El túnel cuenta con escaleras, escaleras mecánicas y ascensores desde el Carrer Catalunya.

A pesar de todo, la situación actual al otro lado de las vías del tren no deja de llamar la atención por sus contrastes con la fachada principal y la plaza de la estación.

Nos encontramos con un paisaje urbano en transformación. En él desemboca una calle recientemente urbanizada, que tiene a un lado unos modernos edificios, realizados tras la construcción del túnel subterráneo por donde el Tram cruza la vía de cercanías, y al otro, el instituto Francesc Macià, el más antiguo de Cornellà, y cuyos estudiantes son los más asiduos visitantes del espacio propuesto.

Más allá, al otro lado de la variante de la carretera de Esplugues, un gran solar utilizado como aparcamiento en superficie ocupa el espacio que dejó la empresa Elsa, uno de los lugares emblemáticos de la ciudad por el papel de sus trabajadores como parte de del movimiento obrero que se alzó contra la dictadura en los últimos años del franquismo.

Cierta sensación de vacío se hace más patente a medida que nos acercamos a la valla que nos separa de las vías del tren. Una pasarela permite el acceso a la plaza de la estación y a su entrada principal desde el pequeño aparcamiento habilitado junto al muro. Se percibe la cicatriz que supuso la línea del tren en su manera de segmentar el territorio dificultando la comunicación entre « Cornellà de baix » y « Cornellà de dalt ».

Este entorno que podría ser un lugar de encuentro, se presenta como un lugar de gran potencialidad, por su ubicación y la importancia de la función que cumple en la ciudad: mejorar la cara de la estación, ofrecer alternativas al aparcamiento resituando los coches, recuperar y zurcir el pavimento y las zonas verdes, afrontar el mobiliario, la iluminación y la visibilidad con criterios creativos y sostenibles.

Actualmente, el Ayuntamiento y el Área Metropolitana de Barcelona (AMB) están llevando acabo unos proyectos para mejorar la convivencia entre la infraestructura ferroviaria y las necesidades de los habitantes: está prevista la instalación de una barrera para proteger a los vecinos de la avenida de Salvador Allende del ruido que generan los trenes de rodalies. Esta actuación forma parte del proyecto de reordenación de la avenida de Salvador Allende, que afecta a un ámbito de 20.000 metros cuadrados entre esta avenida, la carretera de Esplugues y las calles de Bellaterra y de Catalunya. En esta zona se ampliarán los espacios para los peatones y la vegetación, se reemplazará el alcantarillado y el mobiliario urbano, y se sustituirá el pavimento deteriorado.

Desde Racons Públics pensamos que en esta coyuntura, los detrases de la estación objeto de esta cuarta convocatoria se convierten en un espacio de grandes oportunidades. Animamos a los concursantes a presentar propuestas que den continuidad a los proyectos municipales y que sirvan para hacer más atractivo este espacio de Cornellà.

Bibliografía:

Cornellà, 25 anys d’ajuntament demòcratic. Marin Dolors, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004

Hasta aqui hemos llegado. Montserrat Gómez Aranda, FAVCO Federación Asociaciones de Vecinos de Cornellà de Llobregat, 1997

Cornellà, una ciutat. Colita con prólogo de Joan Barril, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004

 

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

La història de Cornellà està molt vinculada a tres factors principals: la seva proximitat a Barcelona, la presència del riu Llobregat i el fet de ser un lloc de pas amb vies d’entrada i sortida de la capital de Catalunya, fet que continua vigent avui i que la converteix en una de les ciutats millor connectades amb la capital, amb el port i l’aeroport.

Malgrat el seu reduït territori, es tracta del municipi més poblat de la comarca del Baix Llobregat i és un exemple significatiu del creixement dels anys 60 i 70 que va afectar les ciutats situades al voltant de Barcelona. En molts casos, aquest creixement ha arribat a formar continus urbans amb els municipis veïns.

El racó proposat per aquesta convocatòria està situat a la confluència de tres barris de la ciutat: el Pedró, la Gavarra i la zona centre, encara que allunyat dels principals carrers d’aquests. Es tracta de les darreries de l’estació de Cornellà, a l’altre costat de la via del tren.

L’edifici de l’Estació va ser construït el 1854 arran de la inauguració de la línia de ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei, allargada al cap de dos anys fins a Martorell. Avui dia, aquesta estació forma part del gran intercanviador, sempre transitat, que connecta la xarxa de Rodalies Renfe amb la línia 5 del metro, i amb les línies T1 i T2 del Trambaix a la parada Cornellà Centre.

Els últims anys s’han realitzat obres de remodelació i restauració de les façanes de l’edifici i s’ha urbanitzat la plaça donant major superfície als vianants. Un quiosc, uns bars i alguns comerços li donen, a més està comunicada amb la xarxa de metro.

Les obres de millora van repercutir també a l’accessibilitat de l’altre costat de les vies de tren, al carrer Catalunya. La construcció d’un túnel on està situada l’estació de trambaix permetre l’obertura de nous accessos per a l’estació de metro i millor connexió des de la part Nord (barris del Pedró i de la Gavarra). El túnel té escales, escales mecàniques i ascensors des del carrer Catalunya.

Malgrat tot, la situació actual a l’altre costat de les vies del tren no deixa de cridar l’atenció pels seus contrastos amb la façana principal i la plaça de l’estació.

Ens trobem amb un paisatge urbà en transformació. Hi desemboca un carrer recentment urbanitzat, que a un costat té uns moderns edificis realitzats després de la construcció del túnel subterrani per on el Tram creua la via de rodalies, i a l’altre, l’institut Francesc Macià, el més antic de Cornellà, els estudiants del qual són els més assidus visitants de l’espai proposat.

Més enllà, a l’altre costat de la variant de la carretera d’Esplugues, un gran solar, utilitzat com a aparcament en superfície, ocupa l’espai que va deixar l’empresa Elsa, un dels llocs emblemàtics de la ciutat pel paper dels seus treballadors com a part de l’ moviment obrer que es va alçar contra la dictadura en els últims anys del franquisme.

Certa sensació de buit es fa més patent a mesura que ens acostem a la tanca que ens separa de les vies del tren. Una passarel·la permet l’accés a la plaça de l’estació i la seva entrada principal des del petit aparcament habilitat al costat del mur. Es percep la cicatriu que va suposar la línia del tren en la seva manera de segmentar el territori dificultant la comunicació entre «Cornellà de baix» i «Cornellà de dalt».

Aquest entorn que podria ser un lloc de trobada, es presenta com un lloc de gran potencialitat per la seva ubicació i la importància de la funció que compleix en la ciutat: millorar la cara de l’estació, oferir alternatives a l’aparcament resituant els cotxes, recuperar i sargir el paviment i les zones verdes, afrontar el mobiliari, la il·luminació i la visibilitat amb criteris creatius i sostenibles.

Actualment, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estan duent a terme uns projectes per millorar la convivència entre la infraestructura ferroviària i les necessitats dels habitants: està prevista la instal·lació d’una barrera per protegir els veïns de l’avinguda de Salvador Allende del soroll que generen els trens de rodalies. Aquesta actuació forma part del projecte de reordenació de l’avinguda de Salvador Allende, que afecta un àmbit de 20.000 m2 entre aquesta avinguda, la carretera d’Esplugues i els carrers de Bellaterra i de Catalunya. En aquesta zona s’ampliaran els espais per als vianants i la vegetació, es reemplaçarà el clavegueram i el mobiliari urbà i se substituirà el paviment deteriorat.

Des de Racons Públics pensem que en aquesta conjuntura, les darreries de l’estació objecte d’aquesta quarta convocatòria es converteixen en un espai de grans oportunitats. Animem als concursants a presentar propostes que donin continuïtat als projectes municipals i que serveixin per fer més atractiu aquest espai de Cornellà.

Bibliografia:

Cornellà, 25 anys d’ajuntament demòcratic. Marin Dolors, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004

Hasta aqui hemos llegado. Montserrat Gómez Aranda, FAVCO Federación Asociaciones de Vecinos de Cornellà de Llobregat, 1997

Cornellà, una ciutat. Colita amb pròleg de Joan Barril, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5