Para esta penúltima convocatoria de Racons Públics volvemos a salir del término municipal de Barcelona para entrar en el área metropolitana con la ciudad de Santa Coloma de Gramenet. Situada junto al margen izquierdo del río Besòs, entre la Serralada de Marina y el llano de Badalona, limita al Norte con Montcada i Reixac, al Sur con Sant Adrià del Besòs, al Este con Badalona y al Oeste con Barcelona. leer más»

 

Per a aquesta penúltima convocatòria de Racons Públics tornem a sortir del terme municipal de Barcelona per entrar a l’àrea metropolitana, a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Situada al costat del marge esquerre del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona, limita al nord amb Montcada i Reixac, al sud amb Sant Adrià de Besòs, a l’est amb Badalona i l’oest amb Barcelona. legir més»

Galería / Galeria

Descarga/Descarrega

 

Ubicación / ubicació

El municipio dispone de buenas vías de comunicación con su entorno: accesos directos a las autopistas A7, C58, C31, B20, la ronda de Dalt, -rondadel Litoral y BV5001 (antigua carretera de la Roca), y sus barrios están interconectados con la nueva línea 9 de metro.

Santa Coloma de Gramenet pasó de ser un pueblo de veraneo para familias barcelonesas acomodadas que valoraban su paisaje, su clima y su proximidad a la gran ciudad, a convertirse en un gran suburbio metropolitano y una ciudad dormitorio a partir de los años 1950.

A principios del siglo XX, empezaron a aparecer nuevas industrias en Santa Coloma, atraídas por la cercanía con Barcelona, el río y las vías de tren. Las obras de la exposición universal de 1929 y del Metro de Barcelona provocaron la llegada de los primeros inmigrantes, procedentes de Murcia y Andalucía, y un crecimiento demográfico notable. También apareció la autoconstrucción.

Pero el gran salto demográfico tuvo lugar en la década de 1960-70, a consecuencia de las olas migratorias procedentes del resto de España. Es la conocida etapa del desarrollismo franquista, que en Santa Coloma de Gramenet deja una huella destacada. Se construyeron entonces numerosos bloques de pisos de manera desordenada y aparecieron nuevos barrios planificados con prisa y afán especulador.

Con la llegada de la democracia se inició un proceso de transformación y de regeneración con el objetivo de dotar a la ciudad de servicios y equipamientos que faltaban y de mejorar el sistema de comunicaciones, con la construcción de nuevos puentes sobre elBesòs.

El río ha sido un elemento esencial en la estructura de Santa Coloma de Gramenet, en la medida en que ha supuesto una barrera y una frontera natural con la ciudad de Barcelona. El primer puente que cruzó el río fue el Pont Vell para conectar Santa Coloma con el barrio barcelonés de Sant Andreu de Palomar (1-1913). A consecuencia de unas fuertes inundaciones, se derrumbó y fue sustituido por uno nuevo, en 1953, conocido como el puente de Santa Coloma.

Tres puentes más de construcción reciente articulan la comunicación de Santa Coloma de Gramenet en el entramado metropolitano. Se trata del -Pontdel Molinet, construido en 1978; el Pontde Can Peixauet,inaugurado en 1992 que conecta la ciudad con la ronda litoral y que ofrece-una imagen del nuevo paisaje urbanístico del Besòs y, construido también en 1992, el Pontde Can Zam, donde ponemos la mirada para esta onceava convocatoria de RaconsPúblics. Se trata este último de una infraestructura viaria importante, ya que hace de unión entre la -B-20 y el nudo viario de la -Trinitat.

El tema que proponemos aquí son los bajos del puente. Se sitúa en un punto crucial de comunicaciones y en una zona que está adquiriendo una gran intensidad urbana.

Los bajos no están abandonados ni sufren el estado de abandono que hemos visto en otros casos. Una parte se reserva al paso de peatones, mediante una gran acera lateral. El resto del espacio lo ocupa una rotonda central que distribuye la circulación de los coches. Como todos los bajos de puentes, se trata de un lugar oscuro, húmedo y un tanto inhóspito. La cercanía -, en la avenida de la Pallaresa, – de un gran descampado utilizado de momento como aparcamiento provisional puede acentuar esta sensación.

Sin embargo, los entornos del puente han vivido algunas de las grandes transformaciones de la ciudad. La B-20, que pasa por el puente,discurre enterrada en su tramo urbano y deja una gran superficie verde ocupada por el -Parc Europa, inaugurado en 1992. Son 59.000 m2 distribuidos en cuatro manzanas, espacios verdes, áreas de descanso y de juego que lo convierten en un gran parque en medio de la ciudad y que han hecho posible conectar el barrio de Singuerlín con el centro de la ciudad.

Otra de las grandes transformaciones que ha vivido Santa Coloma de Gramenet, junto con Barcelona, Sant Adrià de Besòs y Montcada i Reixac, es la recuperación de las orillas del río Besòs. La creación en 1999 del Parc Fluvial del Besòs, con el soterramiento de las líneas de alta tensión y el desmontaje de las torres eléctricas, supuso una gran mejora paisajística, medioambiental y social para la ciudad . Este espacio, antiguamente degradado y sin uso, representa hoy un parque lineal de 70 hectáreas en su paso por Santa Coloma.

Al Noroeste de la ciudad se encuentra el -Parc de Can Zam tocando el barrio de Les Oliveres. Antiguamente fue un vacío urbanoreivindicado por la población de Santa Coloma para uso público. En los años setenta, el movimiento vecinal reivindicaba zonas verdes y equipamientos en Can Zam con la frase: “Can Zam para el pueblo”. Después de muchas vicisitudes, se inauguró finalmente la primera fase del Parque en 1999. Cuenta con un gran lago, una zona de juegos infantiles, un circuito de patinaje, otro de footing y -carriles de bicicleta. Al Este del ámbito del parque, cerca del Pont de Can Zam se sitúan unas instalaciones deportivas importantes, piscinas y pistas de -polideportivas, así como dos nuevos campos de fútbol de césped artificial. En el resto del entorno ocupado actualmente por el aparcamiento provisional que hemos mencionado antes, está prevista la construcción de una pista de atletismo de 400 metros.

Los bajos del Pont de Can Zam tienen aquí la oportunidad de beneficiarse de un contexto de gran calidad paisajística y social gracias a sus equipamientos relacionados con el deporte, el paseo, el ocio o el descanso. Ambicionar y plantear su integración en este ámbito es el reto de esta penúltima convocatoria de la tercera edición de RaconsPúblics.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

El municipi disposa de bones vies de comunicació amb el seu entorn: accessos directes a les autopistes A7, C58, C31, B20, la ronda de Dalt, ronda del Litoral i BV5001 ( antiga carretera de la Roca ), i els seus barris estan interconnectats amb la nova línia 9 de metro.

Santa Coloma de Gramenet va passar de ser un poble d’estiueig per a famílies barcelonines benestants que valoraven el seu paisatge, el seu clima i la seva proximitat a la gran ciutat, a convertir-se en un gran suburbi metropolità i una ciutat dormitori a partir dels anys 1950.

A principis del segle XX van començar a aparèixer noves indústries a Santa Coloma, atretes per la proximitat amb Barcelona, el riu i les vies de tren. Les obres de l’Exposició Universal de 1929 i del metro de Barcelona van provocar l’arribada dels primers immigrants, procedents de Múrcia i Andalusia, i un creixement demogràfic notable, també va aparèixer l’autoconstrucció.

Però el gran salt demogràfic va tenir lloc en la dècada de 1960-70, a conseqüència de les onades migratòries procedents de la resta d’Espanya . És la coneguda etapa del desarrollismo franquista, que a Santa Coloma de Gramenet deixa una empremta destacada. Es van construir llavors nombrosos blocs de pisos de manera desordenada i van aparèixer nous barris planificats amb pressa i afany especulador.

Amb l’arribada de la democràcia es va iniciar un procés de transformació i de regeneració amb l’objectiu de dotar la ciutat de serveis i equipaments que faltaven i de millorar el sistema de comunicacions, amb la construcció de nous ponts sobre el Besòs.

El riu ha estat un element essencial en l’estructura de Santa Coloma de Gramenet, en la mesura que ha suposat una barrera i una frontera natural amb la ciutat de Barcelona. El primer pont que va creuar el riu va ser el Pont Vell per connectar Santa Coloma amb el barri barceloní de Sant Andreu de Palomar ( 1-1913 ). A conseqüència d’unes fortes inundacions es va ensorrar i va ser substituït per un de nou, el 1953, conegut com el pont de Santa Coloma.

Tres ponts més de construcció recent articulen la comunicació de Santa Coloma de Gramenet en l’entramat metropolità. Es tracta del Pont del Molinet, construït el 1978; el Pontde Can Peixauet, inaugurat el 1992, i que connecta la ciutat amb la ronda litoral,  ofereix una imatge del nou paisatge urbanístic del Besòs; finalment, construït també el 1992, el Pont de Can Zam, on posem la mirada per aquesta onzena convocatòria de Racons Públics. Es tracta, aquest últim, d’una infraestructura viària important ja que fa d’unió entre la B – 20 i el nus viari de la Trinitat. El tema que proposem aquí són els baixos del pont.  Se situa en un punt crucial de comunicacions i en una zona que està adquirint una gran intensitat urbana.

Els baixos no estan abandonats ni pateixen l’estat d’abandonament que hem vist en altres casos. Una part es reserva a pas de vianants mitjançant una gran vorera lateral, la resta de l’ espai l’ocupa una rotonda central que distribueix la circulació dels cotxes. Com tots els baixos de ponts, es tracta d’un lloc fosc, humit i una mica inhòspit. La proximitat a l’avinguda de la Pallaresa, un gran descampat utilitzat de moment com a aparcament provisional, accentua aquesta sensació.

No obstant això, els entorns del pont han viscut algunes de les grans transformacions de la ciutat. La B – 20, que passa pel pont, discorre soterrada en el tram urbà i deixa una gran superfície verda ocupada pel Parc Europa, inaugurat el 1992. Són 59.000 m2 distribuïts en quatre illes, espais verds, àrees de descans i de joc que el converteixen en un gran parc al mig de la ciutat i que han fet possible connectar el barri de Singuerlín amb el centre de la ciutat.

Una altra de les grans transformacions que ha viscut Santa Coloma de Gramenet, juntament amb Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, és la recuperació de les ribes del riu Besòs. La creació en 1999 del Parc Fluvial del Besòs, amb el soterrament de les línies d’alta tensió i el desmuntatge de les torres elèctriques va suposar una gran millora paisatgística, mediambiental i social per a la ciutat. Aquest espai, antigament degradat i sense ús, representa avui un parc lineal de 70 hectàrees en el seu pas per Santa Coloma.

Al Nord-oest de la ciutat es troba el Parc de Can Zam tocant al barri de Les Oliveres. Antigament va ser un buit urbà reivindicat per la població de Santa Coloma per a ús públic. Als anys setanta, el moviment veïnal reivindicava zones verdes i equipaments a Can Zam amb la frase: “Can Zam per al poble”. Després de moltes vicissituds es va inaugurar finalment la primera fase del Parc el 1999. Compta amb un gran llac, una zona de jocs infantils, un circuit de patinatge, un altre de fúting i carrils de bicicleta. A l’Est de l’àmbit del parc, prop del Pont de Can Zam se situen unes instal·lacions esportives importants, piscines i pistes poliesportives, així com dos nous camps de futbol de gespa artificial. A la resta de l’entorn ocupat actualment per l’aparcament provisional que hem esmentat abans està prevista la construcció d’una pista d’atletisme de 400 metres.

Els baixos del Pont de Can Zam tenen aquí l’oportunitat de beneficiar-se d’ un context de gran qualitat paisatgística i social gràcies als seus equipaments relacionats amb l’esport, el passeig, l’oci o el descans. Ambicionar i plantejar la seva integració en aquest àmbit és el repte d’aquesta penúltima convocatòria de la tercera edició de Racons Públics. 

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5