Para esta décima y última convocatoria en Barcelona, antes de seguir por el resto de municipios del Área Metropolitana, nos dirigimos hacia el Norte de la ciudad, al distrito de Sant Andreu, que limita con el municipio de Santa Coloma de Gramanet al otro lado del río Besós, con los distritos de NouBarris al Oeste, de Sant Martí al Este y de Horta-Guinardó al Sur.leer más»

 

Per a aquesta desena i última convocatòria a Barcelona, abans de seguir per la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana, ens dirigim cap al Nord de la ciutat, al districte de Sant Andreu,  que limita amb el municipi de Santa Coloma de Gramenet a l’altre costat del riu Besòs, amb els districtes de Nou Barris a l’Oest, de Sant Martí a l’Est i d’Horta- Guinardó al Sud.legir més»

Galería / Galeria

Descarga/descarrega

Ubicación / ubicació

El territorio se organiza alrededor del núcleo del antiguo pueblo de Sant Andreu de Palomar. Los barrios que lo componen, TrinitatVella, Baró de Viver, Bon Pastor, La Sagrera, Navas, el Congrés i elsIndians son muy diversos por su origen, su configuración y su composición. Se trata de zonas urbanas que fueron desarrollándose al margen de Sant Andreu de Palomar. La Sagrera, por ejemplo, era el núcleo antiguo de Sant Martí de Provençals y la TrinitatVella uno de los NouBarris. En cuanto al Congrés y los barrios de Navas y delsIndians, estaban más vinculados al Clot y al Guinardó. Las dimensiones actuales del distrito son la consecuencia de la división administrativa de Barcelona que fue aprobada el 18 de Enero de 1984 y tienen poco que ver con el área geográfica que comprendía el antiguo término de Sant Andreu, creado por el decreto de nova planta al empezar el siglo XVIII y anexionado a Barcelona a finales del XIX (1897).

Sant Andreu de Palomar fue un pueblo agrícola que se dedicaba al cultivo de la viña y de la huerta aprovechando el agua que proporcionaba el RecComtal en su recorrido entre Montcada y Barcelona. La referencia documental más antigua que nos ha llegado es un documento de donación de unos molinos situados cerca del río Besos que data de 966. La parroquia que dio origen a este núcleo está documentada desde tiempos muy antiguos. El primer templo es del año 974 pero fue destruido por la invasión Sarracena de Al-Mansur. Reconstruido en 1105, fue creciendo a su alrededor un conjunto de casas que acabarían por formar un núcleo urbano. Durante años, ese paisaje fue un llano fértil que se caracteriza por su actividad agrícola y que se convertiría, gracias a su ubicación entre Barcelona y el Vallés, en un lugar de intercambios comerciales de payeses y vendedores ambulantes.

Con los años Sant Andreu fue creciendo. Se consolida la edificación alrededor de la iglesia, jalonando la carretera que llevaba a Francia por Ribes de Freser, una de las cinco carreteras de carros, radiales, que desde el centro de la ciudad Condal abarcaban el territorio catalán. Enseguida aparecieron pequeñas calles alrededor del Carrer Gran, eje principal y antigua vía romana, compactando el núcleo urbano.

El siglo XIX y la industrialización iban a marcar unos cambios profundos. Empezaron a aparecer empresas grandes que necesitaban grandes superficies que no encontraban en el centro de Barcelona: la Fabra i Coats, la Maquinista… así como muchas pequeñas empresas y talleres.

La fábrica Fabra i Coats es la empresa más antigua de Sant Andreu. Sus orígenes se remontan a 1839 con la creación de la primera industria textil de Cataluña dedicada a hilaturas de lino. La Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats se creó en 1903 a partir de la fusión con la casa escocesa JP&Coats. El complejo industrial es uno de los primeros ejemplos de los modelos fabriles ingleses construidos en el Área Metropolitana de Barcelona.

En 2005, el Ayuntamiento de Barcelona adquirió el edificio y convirtió parte del mismo en fábrica de creación con la finalidad de albergar y promocionar iniciativas vinculas a la producción cultural. Manuel Ruisánchez y FrancescBacardit, los arquitectos ganadores del concurso para la reforma de la Fabra y Coats han apostado por una intervención contenida que permite las nuevas funciones de edificio respetando el valor histórico de la construcción y la identidad de la arquitectura original.

El rincón que proponemos para esta décima convocatoria es la calle Parellada, una vía vecina de la fábrica. De hecho tiene un acceso al conjunto. Paseando por el barrio, a la salida del metro de Sant Andreu, llegamos a la renovada y gran plaza de Can Fabra, presidida por el edificio de la biblioteca Ignasi Iglesias, un equipamiento cultural muy activo. Enseguida aparece la fábrica Fabra i Coats. Siguiendo por la calle Segre nos encontramos la calle Parellada a la derecha. Se trata de una vía sin salida de trazado recto y 260 metros de longitud en el tramo adyacente a la Fabra. Ofrece a tramos un paisaje de arquitectura suburbana, algo deteriorada y abandonada, sobre todo al principio de la calle y en sus finales. Alberga un edificio de factura modernista, algo maltratado también, que es la sede de las fiestas de Sant AntoniAbat de Sant Andreu de Palomar, els Tres Tombs. La calle contiene también algunos talleres de automovilismo y almacenes de materiales de construcción, unos cuantos locales cerrados, la escolaBressol la Filadora y un acceso directo a la Fabra i Coats. El primer tramo es accesible a coches y el último tramo, más estrecho, es en cambio peatonal. Varios puntos llaman la atención en esta calle:

La edificación más reciente, situada en el medio de la calle (edificios de vivienda de los años 70 y 80) y retirada respecto a la alineación original, crea dos grandes aceras que podrían estar mejor aprovechadas como espacios públicos. De momento sirven de almacén de motos y coches y las rematan unas medianeras de pequeñas dimensiones que contribuyen a aumentar la sensación de abandono.

Otro elemento que nos han parecido especialmente interesante es la pared de mampostería de unos cuatro metros de altura que separa la Fabra y Cotas de la calle a lo largo de casi todo su recorrido. Es un muro con valor patrimonial y una textura interesante.

Y lo mejor para el final. En su tramo peatonal, el extremo de la calle no tiene más salida que el acceso a la fabrica. Llama particularmente la atención el estado de ruinas de parte de la edificación que contrasta con la fachada que presenta la guardería y la Fabra i Coats, muy visible desde este lugar.

La calle Parellada está situada en un entorno que vive grandes transformaciones. Se trata de un lugar de oportunidad: aprovechar la dinámica del entorno en pleno centro de Sant Andreu es el reto de esta última parada de Racons en su tercera edición en la ciudad de Barcelona. Próximo emplazamiento: Santa Coloma.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

El territori s’organitza al voltant del nucli de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Els barris que el composen, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, la Sagrera, Navas, el Congrés i els Indians són molt diversos pel seu origen, la seva configuració i la seva composició. Es tracta de zones urbanes que van desenvolupar-se al marge de Sant Andreu de Palomar.  La Sagrera, per exemple, era el nucli antic de Sant Martí de Provençals i Trinitat Vella un dels nous barris. Pel que fa al Congrés i els barris de Navas i dels Indians estaven més vinculats al Clot i al Guinardó. Les dimensions actuals del districte són conseqüència de la divisió administrativa de Barcelona que va ser aprovada el 18 de gener de 1984. Tenen poc a veure amb l’àrea geogràfica que comprenia l’antic terme de Sant Andreu creat pel decret de nova planta al començar el segle XVIII i annexionat a Barcelona a finals del XIX (1897).

Sant Andreu de Palomar va ser un poble agrícola que es dedicava al cultiu de la vinya i de l’horta aprofitant l’aigua que proporcionava el Rec Comtal en el seu recorregut entre Montcada i Barcelona. La referència documental més antiga que ens ha arribat és un document de donació d’uns molins situats a prop del riu Besòs que data de 966. La parròquia que va donar origen a aquest nucli està documentada des de temps molt antics, el primer temple és de l’any 974, però va ser destruït per la invasió Sarraïna d’Al-MansurL; reconstruït el 1105, va anar creixent al seu voltant un conjunt de cases que acabarien per formar un nucli urbà . Durant anys, aquest paisatge va ser una plana fèrtil que es caracteritza per la seva activitat agrícola i que es convertiria, gràcies a la seva ubicació entre Barcelona i el Vallès, en un lloc d’intercanvis comercials de pagesos i venedors ambulants.

Amb els anys Sant Andreu va anar creixent. Es consolidà l’edificació al voltant de l’església, marcant la carretera que portava a França per Ribes de Freser, una de les cinc carreteres de carros, radial, que des del centre de la ciutat Comtal abastaven el territori català . De seguida van aparèixer petits carrers al voltant del carrer Gran, eix principal i antiga via romana, cque compacataven el nucli urbà.

El segle XIX i la industrialització marcarien canvis profunds. Van començar a aparèixer empreses grans que necessitaven grans superfícies que no es trobaven al centre de Barcelona: la Fabra i Coats , La Maquinista… així com moltes petites empreses i tallers. La fàbrica Fabra i Coats és l’empresa més antiga de Sant Andreu, els seus orígens es remunten a 1839 amb la creació de la primera indústria tèxtil de Catalunya dedicada a filatures de lli. La Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats es va crear el 1903 a partir de la fusió amb la casa escocesa JP & Coats . El complex industrial és un dels primers exemples dels models fabrils anglesos construïts a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El 2005, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’edifici i va convertir part del mateix en fàbrica de creació amb la finalitat d’albergar i promocionar iniciatives vincules a la producció cultural . Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit, els arquitectes guanyadors del concurs per a la reforma de la Fabra i Coats han apostat per una intervenció continguda que permet les noves funcions d’edifici respectant el valor històric de la construcció i la identitat de l’arquitectura original.

El racó que proposem per a aquesta desena convocatòria és el carrer Parellada, una via veïna de la fàbrica. De fet, té un accés al conjunt. Passejant pel barri, a la sortida del metro de Sant Andreu, arribem a la renovada i gran plaça de Can Fabra, presidida per l’edifici de la biblioteca Ignasi Iglesias, un equipament cultural molt actiu. De seguida apareix la fàbrica Fabra i Coats. Seguint pel carrer Segre ens trobem el carrer Parellada a la dreta, es tracta d’una via sense sortida de traçat recte i 260 metres de longitud en el tram adjacent a la Fabra. Ofereix als trams un paisatge d’arquitectura suburbana, alguna cosa deteriorada i abandonada, sobretot al principi del carrer i al final. Disposa d’un edifici de factura modernista, una mica maltractat també, que és la seu de les festes de Sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar dels Tres Tombs. El carrer conté també alguns tallers d’automobilisme i magatzems de materials de construcció, uns quants locals tancats, l’escola Bressol la Filadora i un accés directe a la Fabra i Coats. El primer tram és accessible amb cotxe i l’últim tram, més estret, és en canvi per vianants. Diversos punts criden l’atenció en aquest carrer: L’edificació més recent, situada al mig del carrer (edificis d’habitatge dels anys 70 i 80) i retirada respecte a l’alineació original, crea dues grans voreres que podrien estar millor aprofitades com a espais públics. De moment serveixen de magatzem de motos i cotxes i les rematen unes mitgeres de petites dimensions que contribueixen a augmentar la sensació d’abandonament .

Un altre element que ens han semblat especialment interessant és la paret de maçoneria d’uns quatre metres d’alçada que separa la Fabra i Cotes del carrer al llarg de gairebé tot el seu recorregut. És un mur amb valor patrimonial i una textura interessant.

I el millor per al final. En el seu tram per a vianants, l’extrem del carrer no té més sortida que l’accés a la fàbrica. Crida particularment l’atenció l’estat de ruïnes de part de l’edificació que contrasta amb la façana que presenta l’escola bressol i la Fabra i Coats, molt visible des d’aquest lloc.
El carrer Parellada està situada en un entorn que viu grans transformacions. Es tracta d’un lloc d’oportunitat: aprofitar la dinàmica de l’entorn en ple centre de Sant Andreu és el repte d’aquesta última parada de Racons en la seva tercera edició a la ciutat de Barcelona. Pròxim emplaçament: Santa Coloma.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5