Nou Barris es el ámbito que acoge esta novena convocatoria de Racons Públics. El Distrito está situado en el límite norte de la ciudad, entre Sant Andreu y la Sierra de Collserola.

Su nombre proviene de una revista reivindicativa de la primera asociación de vecinos de la zona, a principios de los años 60, cuando el barrio se denominaba Distrito 9.

Es el único distrito de Barcelona que no tiene su origen en una población agregada a Barcelona, sino que es el resultado de las divisiones de los antiguos municipios de Horta y Sant Andreu. leer más»

 

Nou Barris és l’àmbit que acull aquesta novena convocatòria de Racons Públics. El Districte està situat al límit nord de la ciutat, entre Sant Andreu i la Serra de Collserola.

El seu nom prové d’una revista reivindicativa de la primera associació de veïns de la zona, a principis dels anys 60, quan el barri es denominava Districte 9.

És l’únic districte de Barcelona que no té el seu origen en una població agregada a Barcelona, sinó que és el resultat de les divisions dels antics municipis d’Horta i Sant Andreu. legir més»

Galería / Galeria

Descarga/descarrega

Ubicación / ubicació

 

El territorio, montañoso y accidentado, presenta una configuración rural hasta el primer tercio del siglo XIX.  El impacto de la Revolución Industrial y sus consecuencias más directas, como el aumento de la población y la aparición de los transportes colectivos, tuvieron repercusiones que modificaron sustancialmente el paisaje de ese sector agrícola original. Pero su transformación más radical se produce en los años 50 y 60 del siglo XX. El crecimiento urbano y los flujos migratorios dieron lugar a un desarrollo de la ciudad hacia el Norte de manera rápida y desordenada. La políticas urbanísticas impulsadas por el ayuntamiento democrático trataron de corregir las carencias heredadas de la dictadura franquista y de dotar de servicios, equipamientos e infraestructuras a los barrios de Nou barris, ejemplo de las nuevas centralidades de Barcelona.

El distrito está actualmente configurado por 13 barrios: Vilapicina y La Torre Llobeta, Porta, Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Canyelles, Les Roquetes, Verdum, La Prosperitat, La Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana y Vallbona.

El último barrio reconocido fue el de Can Peguera, que se convirtió en el barrio 13, y es justo donde centramos la mirada para esta convocatoria de Racons Públics en su tercera edición en Barcelona.

Situado en los pies de la vertiente norte del Turó de la Peira, Can Peguera se extiende en los terrenos de una antigua masía asentada en esta zona y cuyo nombre recuerda la fabricación de pega que tenía lugar en este entorno de pinos.

El barrio es un conjunto residencial de casas unifamiliares de una sola planta que fue construído por el Patronat Municipal de l’Habitatge en 1929 para reubicar a los trabajadores que vivían en barracas en Montjuïc. Durante esa época, las obras del metro de Barcelona atraían a mucha gente del resto de España, que emigraba en busca de trabajo y que vivía en condiciones muy precarias.

Nuestro itinerario por Can Peguera nos lleva al final de la calle Montagut. Unas escaleras y un ascensor dan acceso a una plataforma elevada y a la calle Cornudella. El espacio se encuentra acompañado por algunas viviendas, un centro de día y residencia y un acceso un tanto arrinconado con otro ascensor que lleva al centro cívico La Cosa Nostra.

Es en este lugar donde se hace visible el muro de contención que separa toda la calle Cornudella del parque del Turó de la Peira situado justo encima. Al final del primer tramo de la calle una rampa permite acceder al Turó, un parque de ocho hectáreas donde predominan los pinares. Fue inaugurado en 1936 y remodelado en 1977.

La calle Cornudella sigue, doblándose en ángulo recto. En ese último tramo, el muro de contención, mucho más bajo, esconde unos huertos municipales.

En un barrio que no nació preparado para el automóvil, la presencia de los coches, aparcados en superficie, en muchas de las calles y delante del muro, plantea algunos interrogantes.

El muro es un elemento de peso en la memoria, el paisaje y la identidad del barrio. A lo largo de la pared se producen momentos de interés, como las pequeñas puertas de hierro que dan acceso al refugio antiaéreo, con sus dos galerías comunicadas entre sí. El refugio no está señalizado y alguna de sus puertas aparece tapiada. La presencia del refugio cobra aún mayor sentido en un barrio especialmente combativo y a favor de la República.

Junto a una de esas puertas, una vecina del barrio ha tomado la iniciativa de adornar el muro y colgar sus plantas en macetas y jardineras. Ese gesto espontáneo da una pista del interés de los vecinos para mejorar el entorno donde viven.

El esfuerzo colectivo por el mantenimiento de las casas y las calles, y por la dignidad de un barrio que nació a la sombra, su proximidad a las áreas de centralidad del distrito de Nou Barris y su valor como ejemplo histórico de una forma de pensar la ciudad cargan de significado uno de los últimos testimonios de las casas baratas de Barcelona.

Para esta novena convocatoria de Racons Públics proponemos el muro de Can Peguera. Es una pregunta delicada, en la que pesan las cuestiones prácticas y el peso de la historia, las iniciativas de los vecinos y las exigencias de continuidad y neutralidad del espacio público, la oportunidad de descubrir cualidades y potenciales ocultos en un elemento de límite, en la construcción física centenaria de una frontera urbana y, a la vez, la posibilidad de mejorar el final del barrio, su relación con los equipamientos de la parte alta y con el parque. 

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

El territori, muntanyós i accidentat, presentava una configuració rural fins al primer terç del segle XIX. L’impacte de la Revolució Industrial i les seves conseqüències més directes, com l’augment de la població i l’aparició dels transports col·lectius, van tenir repercussions que van modificar substancialment el paisatge d’aquest sector agrícola original. Però la seva transformació més radical es produeix als anys 50 i 60 del segle XX. El creixement urbà i els fluxos migratoris van donar lloc a un desenvolupament de la ciutat cap al Nord de manera ràpida i desordenada. La polítiques urbanístiques impulsades per l’ajuntament democràtic tractaven de corregir les mancances heretades de la dictadura franquista i de dotar de serveis, equipaments i infraestructures als barris de Nou Barris, exemple de les noves centralitats de Barcelona.

El districte està actualment configurat per 13 barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Canyelles, Les Roquetes, Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona.
L’últim barri reconegut va ser el de Can Peguera, que es va convertir al barri 13, i és just on centrem la mirada per aquesta convocatòria de Racons Públics en la seva tercera edició a Barcelona.

Situat als peus del vessant nord del Turó de la Peira, Can Peguera s’estén als terrenys d’una antiga masia situada en aquesta zona i el nom recorda la fabricació de pega que tenia lloc en aquest entorn de pins.

El barri és un conjunt residencial de cases unifamiliars d’una sola planta que va ser construït pel Patronat Municipal de l’Habitatge en 1929 per reubicar els treballadors que vivien en barraques a Montjuïc. Durant aquesta època, les obres del metro de Barcelona atreien molta gent de la resta d’Espanya, que emigrava a la recerca de treball i que vivia en condicions molt precàries.

El nostre itinerari per Can Peguera ens porta al final del carrer Montagut. Unes escales i un ascensor donen accés a una plataforma elevada i al carrer Cornudella. L’espai es troba acompanyat per alguns habitatges, un centre de dia i residència i un accés una mica arraconat amb un altre ascensor que porta al centre cívic La Cosa Nostra.

És en aquest lloc on es fa visible el mur de contenció que separa tot el carrer Cornudella del parc del Turó de la Peira situat just a sobre. Al final del primer tram del carrer una rampa permet accedir al Turó, un parc de vuit hectàrees on predominen les pinedes. Va ser inaugurat en 1936 i remodelat en 1977.

El carrer Cornudella segueix, doblant-se en angle recte. En aquest últim tram, el mur de contenció, molt més baix, amaga uns horts municipals.

En un barri que no va néixer preparat per a l’automòbil, la presència dels cotxes, aparcats en superfície, en molts dels carrers i davant del mur, planteja alguns interrogants.

El mur és un element de pes en la memòria, el paisatge i la identitat del barri. Al llarg de la paret es produeixen moments d’interès, com les petites portes de ferro que donen accés al refugi antiaeri, amb els seus dos galeries comunicades entre si. El refugi no està senyalitzat i alguna de les portes apareix tapiada. La presència del refugi cobra encara més sentit en un barri especialment combatiu ia favor de la República.

Al costat d’una d’aquestes portes, una veïna del barri ha pres la iniciativa d’adornar el mur i penjar les seves plantes en tests i jardineres. Aquest gest espontani dóna una pista de l’interès dels veïns per millorar l’entorn on viuen.

L’esforç col · lectiu pel manteniment de les cases i els carrers, i per la dignitat d’un barri que va néixer a l’ombra, la seva proximitat a les àrees de centralitat del districte de Nou Barris i el seu valor com a exemple històric d’una forma de pensar la ciutat carreguen de significat un dels últims testimonis de les cases barates de Barcelona.

Per a aquesta novena convocatòria de Racons Públics proposem el mur de Can Peguera. És una proposta delicada, en què pesen les qüestions pràctiques i el pes de la història, les iniciatives dels veïns i les exigències de continuïtat i neutralitat de l’espai públic, l’oportunitat de descobrir qualitats i potencials ocults en un element de límit, en la construcció física centenària d’una frontera urbana i, alhora, la possibilitat de millorar el final del barri, la seva relació amb els equipaments de la part alta i amb el parc. 

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5