Para esta octava convocatoria de Racons Públics nos acercamos a  Horta Guinardó, situado en el sector Noreste de la ciudad entre los distritos de Gràcia y Nou Barris. El distrito limita al Este con los del Eixample y de Sant Martí y al Norte con Sant Andreu. También conecta con Sant Cugat y Cerdanyola del Vallés a través del llamado Forat del Vent de la Sierra de Collserola por el Oeste. leer más»

 

Per a aquesta vuitena convocatòria de Racons Públics ens acostem a Horta Guinardó, situat al sector nord-est de la ciutat entre els districtes de Gràcia i Nou Barris. El districte limita a l’Est amb els de l’Eixample i de Sant Martí i al Nord amb Sant Andreu. També connecta amb Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès a través de l’anomenat Forat del Vent de la Serra de Collserola per l’Oest. legir més»

 

Galería / Galeria

Descarga/descarrega

Ubicación / ubicació

Con una superficie de 1.192  hectáreas, Horta Guinardó es el tercer distrito de Barcelona  y representa el 11,99% de la extensión total de la ciudad.

La estructura del distrito está formada por 11 barrios: el Guinardó, el Baix Guinardó, Can Baró, La Font d’en Fargues, el Carmel, la Teixonera, Horta, la Vall d’Hebron, La Clota, Montbau y Sant Genís dels Agudells. El territorio se caracteriza por una topografía que desde siempre ha condicionado la urbanización y dificultado la circulación y el transporte.

Antes de las anexiones de las poblaciones del Pla de Barcelona en 1897 y 1904, una gran parte de los barrios del distrito pertenecía a los municipios de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar y Sant Joan d’Horta. La zona más antigua es la de Sant Genís dels Agudells. El único barrio del distrito que correspondía antaño a un municipio es Horta, donde se sitúa esta octava convocatoria.

El primer núcleo de población se desarrolló alrededor de la parroquia de Sant Joan d’Horta. En el siglo XII, Guillem d’Horta, considerado como el fundador de la parroquia, hizo construir en sus tierras una iglesia dedicada a Sant Joan y una torre de defensa. Esta práctica era bastante común en la época medieval, marcada por una fuerte inestabilidad política. La iglesia fue quemada durante la Setmana Tràgica (1909) y parcialmente destruida. Se construyó una nueva iglesia muy cerca del Club Tenis de Horta pero ésta quedó también en ruinas en el 1929.

A partir del Decreto de Nova Planta, Horta nació como unidad administrativa en 1718. En 1904 fue anexionado a Barcelona.

Para retratar la historia y la evolución urbana de Horta, nos acercamos a la biblioteca de Can Mariner situada al lado de la Plaza de Ibiza. El edificio es una de las masías más importantes de Horta y del Pla de Barcelona. Inaugurada en el 2008, la biblioteca es un equipamiento público cultural y de proximidad para los vecinos de Horta. Incluida en el Catálogo del Patrimonio Arquitectónico Histórico Artístico de de la ciudad de Barcelona, representa un testimonio de la historia del barrio.

Hay que imaginar Horta en tiempos pasados: era un paisaje rural y muy fértil gracias al agua abundante que se encontraba en sus tierras. Se componía básicamente de masías y fincas agrícolas, rieras, fuentes y huertos.  A partir del siglo XVI, se observa el  crecimiento del núcleo de  la población y la aparición de la industria de las lavanderías gracias a la cantidad de agua disponible en esta zona.

En la Barcelona del siglo XVIII, la falta de agua y de espacios para tender la ropa dificultaba el trabajo que representaba entonces lavar la ropa. Las clases burguesas solían encargar este trabajo a mujeres que venían de fuera del recinto amurallado de Barcelona. Muchas de ellas venían de Horta que era un lugar privilegiado por la cantidad de agua disponible y de espacio para tender. Cuentan que a principios del siglo XVIII, Horta contaba con unas 80 industrias de lavandería. Las mujeres venían a recoger la ropa en Barcelona el lunes y la entregaban limpia el sábado.

De este oficio, tan relacionado con Horta, quedan unos vestigios muy bien conservados en la calle de Aiguafreda. Es un conjunto de casas bajas que comparten el pasaje y delante, cada una tiene sus pozos o lavaderos y sus huertos. Se trata de una estructura de hilera suburbana canónica, con la vivienda-taller alineada al frente de la calle y los detrases libres, con corrales, huertos y casetas de aperos. Una estampa que nos devuelve en el pasado.

Esta realidad se recoge en la exposición Qui té roba per rentar? presentada hace un año en el espacio de entidades Mas Guinardó por la comisión Projecte Bugaderes y con el apoyo de Asociación de vecinos de Horta con el objetivo de reivindicar los antiguos lavaderos como patrimonio cultural de la ciudad.

El racó que  proponemos para esta octava convocatoria de la tercera edición de Racons Públics en Barcelona se sitúa en el límite oriental de este conjunto. Se trata de la Baixada de Can Mateu, una calle que lleva el nombre de una antigua masía. Es una pequeña vía, no demasiado ancha y con una pendiente muy pronunciada, que discurre por la vaguada del arroyo de Can Carabassa desde la calle Dante Aligheri hasta la calle Llobregòs. Su último tramo, en la esquina con la calle Granollers parece más propio de un camino peatonal que de una calle corriente. De hecho, se podría llamar el camino de las escuelas por la presencia de varios equipamientos escolares importantes, como la Escuela de Formación Profesional Merin, la Inmaculada Concepción, la Sagrada Familia de Horta y el Centro de Educación Infantil y Primaria Torrent de Can Carabassa.

Ninguna de las fachadas de este tramo de la Baixada de Sant Mateu ofrece una fachada acogedora, al contrario, se percibe siempre como un calle de detrás, de paredes prácticamente ciegas. Como hemos visto, forma también el final de las lavanderas de Aiguafreda, donde se comporta de la misma manera, con el testero de las casas y los muros de los huertos.

No extraña por tanto su estado de infraurbanitzación y abandono.

Esta octava convocatoria de la tercera edición de Racons Públics en Barcelona es una oportunidad para reconocer a la baixada de Can Mateu el protagonismo que tiene en los tránsitos de estudiantes y vecinos, y para potenciar sus posibilidades de conectividad y de visibilidad. 

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

Amb una superfície de 1.192 hectàrees, Horta Guinardó és el tercer districte de Barcelona i representa el 11,99% de l’extensió total de la ciutat.

L’estructura del districte està formada per 11 barris: el Guinardó, el Baix Guinardó, Can Baró, la Font d’en Fargues, el Carmel, la Teixonera, Horta, la Vall d’Hebron, la Clota, Montbau i Sant Genís dels Agudells . El territori es caracteritza per una topografia que des de sempre ha condicionat la urbanització i dificultat la circulació i el transport.

Abans de les annexions de les poblacions del Pla de Barcelona en 1897 i 1904, una gran part dels barris del districte pertanyien als municipis de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar i Sant Joan d’Horta. La zona més antiga és la de Sant Genís dels Agudells. L’únic barri del districte que corresponia anteriorment a un municipi és Horta, on se situa aquesta vuitena convocatòria.

El primer nucli de població es va desenvolupar al voltant de la parròquia de Sant Joan d’Horta. Al segle XII, Guillem d’Horta, considerat el fundador de la parròquia, va fer construir a les seves terres una església dedicada a Sant Joan i una torre de defensa. Aquesta pràctica era bastant comuna a l’època medieval, marcada per una forta inestabilitat política. L’església va ser cremada durant la Setmana Tràgica (1909) i parcialment destruïda. Es va construir una nova església molt a prop del Club Tennis d’Horta, però aquesta va quedar també en runes el 1929.

A partir del Decret de Nova Planta, Horta va néixer com a unitat administrativa el 1718. El 1904 va ser annexionat a Barcelona.

Per retratar la història i l’evolució urbana d’Horta, ens acostem a la biblioteca de Can Mariner situada al costat de la Plaça d’Eivissa. L’edifici és una de les masies més importants d’Horta i del Pla de Barcelona. Inaugurada el 2008, la biblioteca és un equipament públic cultural i de proximitat per als veïns d’Horta. Inclosa en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic de de la ciutat de Barcelona, representa un testimoni de la història del barri.

Cal imaginar Horta en temps passats: era un paisatge rural i molt fèrtil gràcies a l’aigua abundant que es trobava a les seves terres. Es componia bàsicament de masies i finques agrícoles, rieres, fonts i horts. A partir del segle XVI, s’observa el creixement del nucli de la població i l’aparició de la indústria de les bugaderies gràcies a la quantitat d’aigua disponible en aquesta zona.

A la Barcelona del segle XVIII, la falta d’aigua i d’espais per estendre la roba dificultava la feina que representava llavors rentar la roba. Les classes burgeses solien encarregar aquest treball a dones que venien de fora del recinte emmurallat de Barcelona. Moltes d’elles venien d’Horta que era un lloc privilegiat per la quantitat d’aigua disponible i espai per estendre. Diuen que a principis del segle XVIII, Horta comptava amb unes 80 indústries de bugaderia. Les dones venien a recollir la roba a Barcelona el dilluns i la lliuraven neta el dissabte.

D’aquest ofici, tan relacionat amb Horta, queden uns vestigis molt ben conservats al carrer d’Aiguafreda. És un conjunt de cases baixes que comparteixen el passatge i davant de cadascuna hi ha el seu pou o safareig i els seus horts. Es tracta d’una estructura de filera suburbana canònica, amb l’habitatge-taller alineada al capdavant del carrer i amb la part posterior lliure, amb corrals, horts i casetes d’eines. Una estampa que ens retorna al passat.

Aquesta realitat es recull en l’exposició Qui té roba per rentar? presentada fa un any a l’espai d’entitats Mas Guinardó per la comissió Projecte Bugaderes i amb el suport de Associació de veïns d’Horta, amb l’objectiu de reivindicar els antics rentadors com a patrimoni cultural de la ciutat.

El racó que proposem per a aquesta vuitena convocatòria de la tercera edició de Racons Públics a Barcelona se situa en el límit oriental d’aquest conjunt. Es tracta de la Baixada de Can Mateu, un carrer que porta el nom d’una antiga masia. És una petita via, no massa ampla i amb un pendent molt pronunciat, que discorre pel tàlveg de la riera de Can Carabassa des del carrer Dante Aligheri fins al carrer Llobregòs. El seu últim tram, a la cantonada amb el carrer Granollers sembla més propi d’un camí de vianants que d’un carrer corrent. De fet, es podria anomenar el camí de les escoles per la presència de diversos equipaments escolars importants, com l’Escola de Formació Professional Merin, la Immaculada Concepció, la Sagrada Família d’Horta i el Centre d’Educació Infantil i Primària Torrent de Can Carabassa.

Cap de les façanes d’aquest tram de la Baixada de Sant Mateu és acollidora, al contrari, es percep sempre com un carrer de darrera, de parets pràcticament cegues. Com hem vist, forma també el final de les bugaderes d’Aiguafreda, on es comporta de la mateixa manera, amb la testera de les cases i els murs dels horts. No estranya per tant el seu estat d’infraurbanitzación i abandonament.

Aquesta vuitena convocatòria de la tercera edició de Racons Públics a Barcelona és una oportunitat per reconèixer a la Baixada de Can Mateu el protagonisme que té en els trànsits d’estudiants i veïns, i per potenciar les seves possibilitats de connectivitat i de visibilita.

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5