El passat 23 d’octubre es va celebrar al CCCB el BookCamp Kosmopolis 2010. Un event creat des de la participació dels propis implicats en el sector editorial més emergent. La trobada va ser un èxit, i es poden seguir les conclusions de totes les sessions des del wiki que ha funcionat com a plataforma per a la seva execució.
La sessió Petits editors, estrategies de resistència, es va inaugurar amb les reflexions generades grà cies a l’exposició Petits editors, grans llibres, i contingudes a la seva tesi de presentació. Aquestes van venir acompanyades d’exemples, grà cies a la presència de l’exposició en el mateix recinte. Tot seguit, els assistents, provinents d’à mbits diferents (bibliotecaris, editors, autors, etc…) van començar a desplegar i discutir els temes més presents tant a la tesi com a la discusió en el wiki del bookcamp, inevitablement centrats en com les noves tecnologies poden ajudar o convertir-se en un escull per a les editorials petites. La primera parada, obligatòria, és com aquestes poden utilitzar les xarxes socials (l’anomenada web 2.0) per acostar-se al lector, promocionar els seus llibres i, en general, crear un públic fidel a través de la xarxa. Aquest tipus d’aplicacions s’han demostrat útils per a fidelitzar clients, i aconseguir que la comunicació entre lectors i editors sigui més estreta.
Els formats digitals també van ser motiu de debat, degut a que essencialment hi ha dos punts de vista: els que veuen el llibre fÃsic com un mal menor en comparació amb les publicacions digitals i aquells que ho veuen a la inversa, considerant el llibre fÃsic l’objecte últim i els formats digitals, el preu que s’ha de pagar per prosperar en un món cada cop més encarat a la xarxa. Un parell de veus van proposar un format mixte, on el lector pot consultar i llegir el llibre en digital i comprar-lo on demand si fa falta, de manera anà loga al món musical, on l’usuari escolta habitualment el disc en format digital i compra el format fÃsic si realment li interessa i vol disposar d’ell com objecte.
També es va insistir en la necessitat que les empreses de Print on Demand millorin la qualitat dels acabats dels seus llibres per poder se una opció competitiva dins un mercat de llibre fetitxe com és el de les petites edicions. Tal com passa actualment amb el vinil, que continua tenint un públic fidel.
De fet, les analogies amb el món de la música no van acabar aixÃ, ja que una de les incògnites que van quedar sense respondre a la sessió és si el model de Spotify funcionaria en el món editorial. L’exemple és el de l’editorial O’Reilly, que permet, via una tasa mensual, consultar un nombre limitat de tÃtols de forma il·limitada. És a dir, durant un mes disposar de 10 llibres digitals, a un preu força raonable. Al cap d’un mes, es deixa de disposar d’aquests tÃtols i se’n poden triar 10 més.
Aquestes eines “avançades” basades en Internet han de sempre estar basades en una presència interessant a la xarxa: mantenir una pà gina web decent, ben estructurada i actualitzada. Mentre que algunes editorials ja es plantegen obrir una botiga online per vendre els seus tÃtols, ja sigui en forma digital com fÃsic, n’hi ha d’altres que no tenen ni tan sols un correu electrònic amb el qual contactar, i aquesta és una qüestió primordial en el context actual.
Això va suscitar la pregunta si és possible tirar endavant avui en dia sense presència a la web. Evidentment, hi ha altres mètodes de resistència que s’allunyen del món digital. La que més destacar va ser la del contacte personal amb el llibreter. Una editorial petita mima molt més cada llibre que publica, pel fet que el temps de promoció es pot allargar més temps (no és el mateix treure 10 llibres l’any que 500). L’editor pot visitar al llibreter, mostrar-li les seves novetats, inclòs anar a la llibreria amb l’autor, presentar-lo, xerrar i fer-se notar mitjançant el contacte personal. La passió i la cura que es posa en l’edició del llibre, invertir-los també en la promoció.
Associar-se entre editorials, compartint despeses de promoció i distribució, és una altra bona manera de resistir davant les embestides dels grans grups, que tenen molta més força comercial i de distribució. Inclòs es va plantejar crear certamens literaris independents com ara un premi anual a la petita edició. L’associació entre petites editorials buscaria la força d’un gran grup, tot conservant la identitat i carà cter innovador de cadascún dels elements per separat. Aquest model va interessar a alguns dels presents i desitgem que ho puguin tirar endavant.
Una de les grans armes de la petita editorial, que és la seva movilitat i capacitat de reacció es va posar en dubte. Que les grans editorial són més lentes en adoptar noves tecnologies i noves formes de comunicació és cert normalment, però no sempre. En aquest sentit, la sensació és que els petits editors són la punta de llança de la innovació, però que tot allò que creen i descobreixen és adoptat tard o d’hora pels grans grups, amb resultats econòmics més notables. Que per una editorial petita és lloable aquest esforç, però fins a quin punt és realment rentable?
Un des grans esforços que s’han intentât portar a terme en aquest sentit és la creació de grans plataformes de distribució digitals, que com van estar d’acord la major part dels assistents, tenen les mateixes mancances i defectes que les plataformes de tota la vida, degut a que les organitzacions que les articulen són les mateixes.
Com a colofó, es va fer la reflexió de que el model de petita editorial funciona, de forma parcial però funciona. Cada cop els usuaris estan més acostumats poder-se acomodar a nÃnxols de consum concrets, a poder disposar de informació concreta, i les petites editorials poden satisfer aquestes necessitats.
