Al marge del debat sobre la conveniència o no de la reforma de l'Avinguda Diagonal de Barcelona i sobre els criteris que haurien d'orientar-la, un dels aspectes més polèmics és la valoració del procés participatiu en que se sustenta. Quin sentit té preguntar a la ciutadania sobre un projecte urbanístic tan complex i, a la vegada, amb conseqüències tan importants per al futur de la ciutat? Quines característiques hauria de tenir aquest procés per a ser mínimament acceptable? Fins a quin punt, tal i com ha estat concebut, permetrà reforçar la qualitat i la legitimitat del projecte que finalment es dugui a terme? En aquest debat podem trobar-hi amb més o menys intensitat els mateixos arguments que suscita qualsevol procés participatiu en les polítiques públiques. Els més optimistes presenten aquest tipus d'experiències com una oportunitat ...

Cada vegada que sento parlar dels motion-graphics com una especialitat del disseny gràfic, i és una cosa que em passa bastant sovint, no puc evitar arrufar el nas i aixecar instintivament la cella esquerra fins que acaba prenent la forma d'un signe d'interrogació . Els qui estan al meu costat es solen quedar mirant-me. A aquest què li passa?, Han de pensar. En aquell moment em limito a esbossar un somriure de circumstàncies, prement ben fort els llavis per evitar la temptació de dir alguna cosa que pugui ser interpretat com blasfem. Però en fred, amb la llibertat que m'ofereix la pàgina en blanc i sense por a rebre una colleja de regal, em permeto el luxe de esplaiar-se. Comencem dient unes quantes obvietats. Els motion-graphics són un gènere audiovisual, oi que sí? L'audiovisual està ...