Rèquiem o Renaixement?

El fer és la infraestructura universal de la producció, ja sigui tècnica o artística, científica o cultural, i un dels recursos més preuats de la humanitat. Tot i això, la realitat és que, malgrat que la majoria de la gent pot fer coses, la majoria no les fa. De fet, cada vegada menys persones saben com es fan les coses que utilitzen, necessiten o desitgen. Això és un dels llegats més dramàtics i desafortunats de la Revolució Industrial. Malgrat tot, en els últims anys sembla que ens trobem enmig d’un gran despertar del fer, o fins i tot, com alguns han declarat, als peus de la propera revolució industrial ¡impulsada per fabricadors! Però també podria ser que estiguem sent testimonis del contrari, dels últims vestigis de la nostra capacitat humana per fer. Aquesta qüestió va ser el punt de partida de l’exposició gratuïta més popular del museu Victòria & Albert de Londres, The Power of Making. Inaugurada el 2011, l’exposició va presentar unes 200 obres que exploraven la capacitat del fer com a pensament aplicat. Dos anys més tard, el comissari Daniel Charny reflexiona sobre l’exposició i les seves reaccions.

Daniel Daniel Charny és comissari independent i cofundador de la consultoria de projectes creatius From Now On. Charny, que treballa en entorns culturals, educacionals i comercials, és reconegut per la seva característica combinació de pensament estratègic i creatiu. Charny treballa estretament amb el Design Museum de Londres com a consultor de Contingut i Interpretació i és actualment el principal comissari de la nova exposició de la seva col·lecció permanent que s’obrirà el 2015. Ha donat classes de disseny en centres educatius superiors durant 20 anys, i ha estat Tutor principal al Royal College of Art de Londres. Actualment és Professor de disseny a Kingston University. La seva més recent exposició per al Museu Victoria and Albert, “Power of Making” (La Força del Fer), va ser un èxit popular i de crítica i es va convertir en l’exposició gratuïta més visitada mai organitzada pel museu. Recentment ha cofundat Fixperts.org, un projecte social creatiu.

www.danielcharny.com     @danino

Rambla del Raval, 17-21, Ciutat Vella, 08001 Barcelona (Show map)

Un hotel de disseny situat al vibrant barri del Raval de Barcelona, amb Wi-Fi gratuïta, gimnàs i terrassa al terrat amb piscina i una de les millors vistes panoràmiques de la ciutat.

Tarifes especials per assistents en règim d’allotjament i esmorçar entre el 4 i el 7 de Juliol

Habitació doble d’ús individual: 130 € **
Habitació doble d’ús doble: 140 € **

**Preu per habitació i nit. Inclou 10% IVA. No inclou taxa turística d’1,21€/persona/dia

Per beneficiar-se d’aquesta oferta cal posar-se en contacte amb el departament de reserves de l’Hotel Barceló-Raval i indicar la referència ODSC.

DADES CONTACTE RESERVES BARCELÓ-RAVAL:
Tel: 0034.93.320.14.90
raval.res@barcelo.com

Més informació sobre l’hotel aquí.

Procés, Comunitat, Empresa: els sistemes darrere del Disseny Obert

El Disseny Obert no tracta tan sols de projectes de disseny sinó també dels processos de disseny, la comunitat i els models de negoci que els fan possibles. No hi ha un sol format per sistemes de Disseny Obert, i els dissenyadors els poden desenvolupar amb eines de disseny i eines d’altres camps, treballant a nivell de metadisseny.

Després de més de 10 anys de desenvolupament, el Disseny Obert ja no és una hipòtesi encoberta sinó una autèntica estratègia que gaudeix de cada vegada més gran acceptació per part de dissenyadors, empreses i institucions de disseny. Tot i això, molts aspectes del Disseny Obert estan encara pendents de desenvolupar, provar i definir, el que significa que el futur del Disseny Obert segueix sent obert.

És gràcies a aquesta actitud receptiva que el Disseny Obert segueix mantenint la seva gran promesa, la d’un concepte global amb adaptacions locals i distribuïdes, els projectes de Disseny Obert no tan sols poden ser modificats i customitzats sinó que aquests mateixos processos i sistemes que estan darrere d’aquests projectes poden dissenyar i modificar-se perquè encaixin en les necessitats específiques de cada localitat. En aquest moment no hi ha un únic format, model de negoci, sistema o model organitzatiu per al Disseny Obert, i això és una cosa que permet que aquest sigui adoptat i utilitzat de forma diferent en cada localitat. Els dissenyadors s’estan centrant cada vegada més en els sistemes que habiliten els projectes de Disseny Obert, que poden ser dissenyats i desenvolupats amb eines i processos de disseny així com eines i processos d’altres camps que treballen a nivell de metadisseny.

Com podem organitzar iniciatives de Disseny Obert? Quins són els processos darrere del Disseny Obert? Com podem entendre la participació d’una comunitat en un projecte de Disseny Obert? I què hi ha dels models de negoci del Disseny Obert?

_

Massimo Menichinelli és un dissenyador que investiga i desenvolupa projectes oberts i de col·laboració i co-disseny i els sistemes que els permeten des de 2005. Utilitza eines i processos de disseny per tal d’ajudar a les empreses, organitzacions, ciutats i comunitats locals per desenvolupar processos oberts i de col·laboració, negocis, serveis, llocs i projectes com Open Design, FabLab i iniciatives d’innovació oberta i social impulsada pels usuaris. Massimo ha impartit conferències i tallers en diversos països, entre ells Itàlia, Espanya, Finlàndia, Alemanya, Regne Unit, Mèxic, Corea del Sud i Singapur.

Recentment ha treballat en el desenvolupament del Aalto FabLab, va coorganitzar el primer Open Knowledge Festival a Hèlsinki i va cofundar del grup de treball de disseny obert de la Open Knowledge Foundation. Dóna conferències sobre fabricació digital i disseny obert a la Universitat Aalto (Hèlsinki, Finlàndia) i disseny obert a SUPSI (Lugano, Suïssa). Actualment està desenvolupant el MUSE FabLab (Trento, Itàlia).

www.openp2pdesign.org    @openp2pdesign

Obert i distribuït: un nou món està emergint

Impulsat per problemes (la crisi ambiental, social i econòmica) i oportunitats (les organitzacions sense precedents que les noves tecnologies fan viable) un nou món està emergint. La seva principal característica sociotècnica és estar obert i distribuït. És a dir, basat en sistemes oberts i distribuïts pel que fa a la seva infraestructura (informació i energia) i el seu disseny, producció i consum.

Aquests sistemes oberts i distribuïts són el resultat d’innovacions complexes on l’aspecte tecnològic no pot ser separat del social. De fet, no hi pot haver sistemes oberts i distribuïts sense una participació social activa i col·laborativa.

La bona notícia és que aquesta doble tendència de la innovació tecnològica i social s’està estenent a tot el món i que el disseny està començant a jugar un paper en ella. Perquè això sigui possible els professionals del disseny han de redefinir tant el seu “què” com el seu “com”: quins són els objectes que cal dissenyar i com evoluciona el procés de disseny si els sistemes s’obren i es distribueixen?. I viceversa: què fer i com promoure i donar suport a la difusió d’aquests nous sistemes (social i ambientalment sostenibles) oberts i distribuïts?

__________

Ezio Manzini porta més de dues dècades treballant en el camp de sostenibilitat en el disseny, centrant-se especialment en innovació social. En relació a aquest tema va començar, i actualment coordina, DESIS: una xarxa internacional que promociona escoles de disseny arreu del món com a agents del canvi social cap a la sostenibilitat.

Durant tota la seva vida professional, Ezio Manzini ha estat professor de disseny al Politecnico di Milano. En paral · lel ha col·laborat amb diverses universitats internacionals. Actualment és Professor Convidat Honorari de la Universitat Tongji de Xangai, de la Universitat Jiangnan de Wuxi i de la COPPE-UFRJ de Rio de Janeiro. Els més recents guardons atorgats a Manzini són la Medalla Sir Misha Black al Regne Unit el 2012 i el Doctorat Honoris causa de la Universitat Aalto de Finlàndia el 2013.

www.desis-network.org *

*DESIS-Design for Social Innovation for Sustainability is a network of design labs based in design schools (or in other design-oriented universities) that promote social innovation towards sustainability. These DESIS Labs exchange experiences and collaboratively develop larger design and research programs.

Reestructurant el món
Com el disseny obert contribueix a la innovació social

Als anys vuitanta va ser l’ordinador personal, als noranta l’internet públic, i aquest segle és la fabricació personal la que impulsa el desenvolupament de la societat. Durant els últims 30 anys han sorgit molts moviments que condueixen a un model d’innovació oberta: el codi obert, el contingut obert i el disseny obert. Com afecten aquests canvis a les cadenes de producció actuals i com afectaran a la manera en què intercanviem valor? Són els models econòmics actuals encara vàlids? Estem davant d’un nou model d’economia en xarxa i és el disseny obert una de les forces principals darrere d’aquest canvi?

Marleen Stikker explorarà aquestes qüestions, mentre debat dos importants projectes de Waag Society que busquen aplicar el disseny obert a favor de la innovació social: el FairPhone i el projecte Open Prosthesis.

Marleen Stikker (1962) és la fundadora de De Digitale Stad (La ciutat digital) el 1994, la primera comunitat virtual a introduir accés públic gratuït a internet. És la fundadora de Waag, una empresa social que comprèn Waag Society, un institut d’investigació per tecnologies creatives i innovació social, i Waag Products, la incubadora que va llançar empreses d’èxit com 7scenes, una plataforma mòbil d’aprenentatge i jocs, i Fairphone, el primer Smartphone just del món. Stikker és la presidenta de PICNIC, el principal esdeveniment europeu per les indústries creatives, una plataforma d’innovació que es celebra anualment a Amsterdam, i membre del consell supervisor de WPG Publishers, un grup editorial independent.

Marleen Stikker és una ferma adherent al lema de la Carta de Drets de l’fabricador: “Si no ho pots obrir, no és propietat teva”. Waag Society està activament implicada en el moviment de Disseny Obert i Creative Commons i creu que la societat necessita tecnologies obertes que s’enfrontin als reptes de la societat.

www.waagsociety.nl    @waag    @marleenstikker

Disseny de codi obert i l’impacte de la 3 ª Revolució Industrial

El codi obert-com oposició als sistemes propietaris- és actualment el mètode més efectiu de produir, de fomentar les idees i la creativitat, i ho serà encara més quan la 3 ª revolució industrial comenci a fer efecte: relacions distribuïdes i col·laboratives i el canvi que ens apartarà del poder jeràrquic i ens acostarà al poder lateral.

La 3 ª revolució industrial està portant les eines digitals assequibles a l’esfera de la fabricació i més enllà: eines assequibles que no requereixen grans inversions de capital, que salven les distàncies entre la mà d’obra i el capital, i porten al resorgiment del propietari-fabricant. Les eines digitals connecten el disseny i la manufactura, salven les diferències entre treballadors manuals i no manuals, el dissenyador-productor està de tornada. Les eines digitals assequibles s’estenen també a l’àmbit extern al món industrial, salvant les distàncies entre el productor i el consumidor gràcies a noves i potents formes de fer.

La pràctica del codi obert en l’àmbit de la programació es caracteritza per unes estructures que ‘s’assemblen a un gran i sorollós basar d’agendes i enfocaments diferents’. Altres pràctiques similars estan encara per evolucionar en el disseny (obert). És concebible que una marca de disseny comenci a llançar productes beta en fases primerenques i amb freqüència, delegar el disseny als ‘usuaris’ i implicar-los en aquestes iniciatives beta? Quines probabilitats hi ha de que els dissenyadors comparteixin treballs semiacabats amb els seus col·legues, fins i tot aquells que siguin d’altres disciplines i es troben a l’altra banda del món, i acceptin que altres puguin prendre els seus resultats, esbossos i models intermedis, segueixin treballant-hi i els converteixin en resultats intermedis de segon pas que siguin molt diferents al que havia concebut el dissenyador inicial?

Aquí fora hi ha un petit microcosmos, la xarxa global de Fab Labs, on es poden explorar algunes d’aquestes qüestions. Els Fab Lab són bastant populars entre dissenyadors, però de moment els projectes cooperatius a major escala es troben en els camps de l’enginyeria i de l’educació. Quin podria ser el motiu? Serà la falta d’interès, la desconfiança en el poder dels resultats, la manca d’una habilitat concreta, l’absència d’una oportunitat? És massa aviat per saber-ho o és que no estem veient els projectes?

__________

Peter Troxler és Professor d’Investigació en la Universitat de Ciències Aplicades de Rotterdam en el tema de la Revolució a la Fabricació. El seu camp d’investigació és l’impacte de les tecnologies de fabricació digital directes i fàcilment disponibles i la pràctica de disseny i fabricació dels “fabbers” (fabricadors digitals) i “makers” (fabricadors) en els sectors creatius i manufacturers, a més de la emergència de paradigmes de cooperació en xarxa i nous models de negoci basats en els principis del codi obert.
Peter és enginyer industrial de formació (doctorat el 1999 per l’ETH Zurich). Ha treballat en l’automatització de fàbrica, enganxant robots i canviadors d’eines automàtics a màquines CNC abans d’embarcar en la seva carrera com a consultor de negoci i més tard com a cap de recerca a la Universitat d’Aberdeen, en temes de tecnologies del coneixement i gestió del coneixement.
Des de 2007, Peter ha participat de diverses maneres en els Fab Lab, inicialment com a cap de projecte del Fab Lab Amsterdam i després com co-organitzador del taller i simposi internacional Fab Lab d’Amsterdam el 2010, així com donant suport als nous Fab lab iniciats a Suïssa (Lucerna) i als Països Baixos (Rotterdam). El 2012/13 va ser president de l’Associació Internacional Fab Lab.

www.petertroxler.org  /  @trox

Compartir és ser solidari, excepte amb els gelats

Molta gent esta explotant la idea d’obert per fer-se un nom. Què passa quan allò obert és només una operació de marca? Revelar tots els teus secrets és difícil, requereix aprendre a regalar les coses que et fan únic… o potser un pot ser únic per no guardar les coses per a si mateix.

En aquesta xerrada David presentarà casos sobre coses que estaven obertes i es van tancar, sobre coses que estaven tancades i es van obrir, i de com les institucions estan tractant de pujar al carro d’allò obert a la lleugera.

__________

David Cuartielles és cofundador del projecte de programari de codi obert Arduino. Professor al K3 School of Arts des de 2001, va ser guardonat amb la Menció d’Honor Ars Electronica en 2006, i és director del Laboratori de Prototipatge de la Universitat de Malmö des de 2005. Recentment ha creat Arduino Verkstad AB, una branca de l’empresa Arduino dedicada a R + D en matèria d’educació i objectes connectats. El projecte Arduino és una plataforma hardware per a artistes, encara que també és emprada en l’àmbit comercial. Arduino es desenvolupa sota una llicència similar a l’Open Source, que permet a qualsevol persona tenir accés a les tres components de la creació: el circuit electrònic, el maquinari per programar i els mòduls educatius per aprendre a utilitzar-lo, de manera que artistes i dissenyadors sense coneixements previs d’electrònica poden crear instal·lacions amb sensors “en un espai de només cinc sessions”.

www.david.cuartielles.com    /   www.arduino.cc    /   @dcuartielles

]]> http://fad.cat/congres/?feed=rss2&p=1054 0 http://fad.cat/congres/?p=947 http://fad.cat/congres/?p=947#comments Sun, 21 Apr 2013 17:43:53 +0000 fadmin http://fad.cat/congres/?p=947

Eines per a un món llegible i editable: Interactivos?13

Interactivos? és un híbrid entre un intens taller de prototipatge col·laboratiu, un seminari i un aparador. Durant un període de dues setmanes artistes, dissenyadors, desenvolupadors i docents de diferents disciplines i nivells d’experiència treballen junts en projectes que se seleccionen a través d’una convocatòria oberta. Aquesta plataforma per a la reflexió, la investigació i els experiments s’ha organitzat des de 2006 pel Medialab Prado a Madrid, però també hi ha hagut edicions a Lima, ciutat de Mèxic, Dublín i Ljubljana. Els tallers acosten l’ús d’eines electròniques i software a artistes i fan créixer les comunitats locals i internacionals de productors culturals.
L’edició 2013 d’Interactivos? es va centrar en eines per dissenyar, editar, llegir, dibuixar i escriure junts. Un grup de 60 participants de tot el món es van reunir per reinventar fluxos de treball basats en la col·laboració i l’intercanvi. 9 projectes van ser desenvolupats: des d’un programari per al desenvolupament de tipografia de manera col·laborativa, fins a un kit de democràcia radical o la posada en marxa d’un laboratori de publicació FLOS. Els resultats d’aquest taller i els mètodes que es van utilitzar fan al·lusió a com el disseny obert i la creativitat compartida podrien produir una altra relació amb les eines digitals, o requerir un conjunt d’eines completament diferent.

Femke Snelting és artista i dissenyadora, desenvolupant projectes en la intersecció entre el disseny, el feminisme i el programari lliure. És membre de Constant, una associació belga d’art i nous mitjans. Femke va co-iniciar l’equip de disseny i investigació Open Source Publishing (OSP) i actualment coordina Libre Graphics Research Unit, una xarxa de quatre medialabs europeus que investiga les moltes interrelacions entre les eines i la pràctica. En aquest context, col·labora amb MediaLab Prado (Madrid) en l’edició 2013 de Interactius? Eines per a un món llegible i editable.

www.medialab-prado.es/interactivos    www.constantvzw.org    www.lgru.net    @medialabprado

L’economia col·laborativa i el sorgiment de comunitats obertes

El consum col·laboratiu, la producció nodal i el crowdfunding formen part d’una mateixa revolució: l’economia col·laborativa. Com a cofundador de OuiShare, Antonin se centrarà en l’impacte econòmic de l’economia col·laborativa i compartirà algunes idees sobre el factor humà en la creació de comunitats obertes.

__________

Albert Cañigueral és blogger fundador de www.consumocolaborativo.com que s’ha convertit en els seus 2 anys de vida en la referència en el món hispà sobre aquesta tendència. Com Connector OuiShare a Barcelona dóna suport i dinamitza la comunitat local i la connecta a nivell global. A més de ser ponent, professor i articulista entorn a l’economia col•laborativa treballa per crear ponts entre l’economia més tradicional i l’economia col•laborativa ajudant a empreses i administracions en la seva estratègia d’adaptació a la revolució col•laborativa.

  www.ouishare.net    www.consumocolaborativo.com    @AlbertCanig

Una comunitat de pràctica a la platja

#Hondartzan són trobades a les platges de ColaBoraBora. Cites periòdiques en què aborígens, residents d’illes properes, turistes accidentals, explorador*s o Nàufrag*s del sistema a la deriva, anem arribant a la crida d’allò comú, lliure i obert. Un espai facilitador des del qual poder conèixer-actuar-aprendre-investigar-cocrear-prototipar-reflexionar-treballar-celebrar col•lectivament, construint llaços i afectes, identificant i definint progressivament interessos comuns, desenvolupant intel•ligència col•lectiva i posant en marxa iniciatives a través de metodologies obertes i col•laboratives. Un intent d’articular-nos com una comunitat emergent, heterogènia, difusa, inclusiva i mutant, en procés de trobar l’equilibri entre la (in) formalitat, la (in) disciplinarietat i la (des) estructuració necessàries per desenvolupar orgànicament i mantenir-se viva.

__________

ColaBoraBora és una illa en transició, entre la realitat imperant i el desig projectat, en què ens orientem a partir de quatre punts cardinals: la utilitat pública, el codi obert, les pràctiques col•laboratives i l’emprenedoria social. Un i-cosistema permacultural i feminista, des del qual contribuir a possibilitar nous models de relació, organització, producció i consum al voltant de xarxes distribuïdes i dinàmiques P2P. Desde ColaBoraBora ens visitarà Ricardo_AMASTE, des-artista, apocalíptic i adaptat, a mig camí entre Eskorbuto i Bob Esponja, anarco-comunitarista informal, incoherent militant del procomú i el decreixement, seduït per l’ètica feminista i la permacultura, sempre en procés a la deriva.

www.colaborabora.org   @ColaBoraBora   @Ricardo_AMASTE