eng
  esp

City to City Barcelona FAD Award 2013

GUANYADORA//

Stalled Spaces

(Glasgow// 600.000 hab., Regne Unit)

A Glasgow, la crisi actual s’afegeix a la decadència industrial de les últimes dècades. El resultat és una gran quantitat de solars buits a la ciutat. Sense perspectives d’utilització productiva d’aquests espais, l’Ajuntament de Glasgow promociona usos temporals dels solars, ja que són una gran eina de revitalització urbana i d’apoderament social. El projecte ja ha omplert cinquanta espais buits amb una gran varietat d’usuaris.

www.glasgow.gov.uk/stalledspaces

 

more/less»

MENCIÓ//

Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home

(Ciutat del Cap// 3.740.026 hab., Sud-àfrica)

El projecte Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home ensenya els ciutadans aturats de Ciutat del Cap a produir aliments frescos i saludables tot proveint-los d’una via de màrqueting social que els permet de vendre els seus excedents i generar ocupació. El creixement de la producció d’aliments orgànics afavoreix la recuperació i el desenvolupament de l’entorn natural i garanteix, d’aquesta manera, la sostenibilitat permanent del projecte.

www.abalimi.org.za

www.harvestofhopr.co.za

 

more/less»

MENCIÓ//

Sostres verds i gestió d’aigües pluvials

(Malmö// 3.188 hab., Suècia)

Des de 1998, el barri d’Augustenborg de Malmö ha experimentat una transformació radical. Ha passat de tenir un estatus de barri-gueto, amb problemes greus d’inundacions, a esdevenir un dels llocs més anhelats per viure-hi. El projecte ha convertit Malmö en una ciutat més sostenible, amb uns habitants conscienciats sobre la importància de la participació ciutadana en la resolució dels problemes de la comunitat.

www.malmo.se/miljo

www.malmo.se/sustainablecity

 

more/less»

Glasgow ha viscut, com altres ciutats britàniques, el pas de l’auge industrial a la desaparició progressiva dels elements més característics d’aquest paisatge. Fàbriques, camions i obrers han anat minvant. L’Ajuntament ha posat en marxa els seus instruments per potenciar la cohesió social i ecològica de la ciutat. L’Estratègia d’Espais Oberts i el Pla de Desenvolupament Local, ambdós en funcionament, han promocionat l’ocupació de solars buits. L’èxit d’aquests Stalled Spaces els ha situat com una de les línies d’actuació del Pla Estratègic 2012-2017 pel seu poder transformador.

La ciutat concentra més metres quadrats buits que la resta de ciutats escoceses juntes i les sol·licituds de planificació urbanística entre 2007 i 2011 han caigut un 25 %. La situació de crisi actual no ajuda i la revifada de la iniciativa privada no acaba de presentar-se. Per aquesta raó, l’Ajuntament de Glasgow i la Glasgow Housing Association van fomentar, el 2010, els usos temporals d’oci en aquests espais.

La iniciativa d’intervenció sempre prové de l’organització de voluntaris del lloc, que en aquest cas ja en són més de dos centenars i han treballat per crear cinquanta Stalled Spaces. Els projectes que han tingut més empenta han estat els d’horticultura. En aquest sentit, cal destacar que dues escoles han desenvolupat un programa educacional, el quilometratge alimentari, pel qual han introduït l’horticultura en el programa escolar i han estat reconegudes pel Currículum d’Excel·lència d’Escòcia i per altres escoles.

Altres solars s’han convertit en jardins, zones verdes o zones esportives, però també en cinemes a l’aire lliure o espais de creació gràcies al suport de Creative Scotland, que des del 2012 hi aporta ajuda econòmica i logística. La pluralitat de projectes i el fet que provinguin de la mateixa iniciativa comunitària n’asseguren l’èxit. A més, la pluralitat fa augmentar notablement l’estima dels ciutadans vers el seu propi entorn, crea xarxes de confiança i apodera la societat civil en la proposta i gestió de nous espais urbans a partir de l’experiència. Més de quinze hectàrees del municipi han passat de ser solars abandonats a ser espais de socialització i activitat. Nou d’aquestes hectàrees es troben en zones urbanes especialment degradades.

L’element de temporalitat és una peça clau del projecte, ja que redueix molt els processos de cessió, proposta i execució. La claredat dels acords legals, la caducitat mai immediata del dret d’ús i el suport tècnic de l’Ajuntament proporcionen garanties per als interessos de veïns i propietaris. La inversió de l’Ajuntament és més tècnica que no pas econòmica, amb menys de 3.000 euros per iniciativa. La inversió inicial és gairebé completament a càrrec de les comunitats, que busquen els mitjans econòmics i materials per dur a terme les iniciatives. El capital total aconseguit per les comunitats supera el mig milió d’euros, molt per sobre del que han aportat les administracions.

//Proposat per Rob Small

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

L’objectiu principal d’Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home és enfortir la sostenibilitat del moviment dels 3.000 microagricultors dels barris més desfavorits de Ciutat del Cap. El projecte el conformen majoritàriament mares i àvies negres —representen el 60 % del col·lectiu— que es trobaven en situació d’atur abans d’esdevenir microagricultores. La ciutat ha hagut de patir sempre la inestabilitat climàtica de la zona; però, malgrat aquesta adversitat natural, el projecte s’està revelant com a una experiència capaç de revertir amb èxit les situacions desfavorables. S’evidencia que conrear aliments ecològics és possible, fins i tot en condicions extremes, si al darrere hi ha una bona organització, una disposició mínima d’aigua, adob i llavors, i una voluntat per part de la comunitat de tirar endavant els seus propòsits.

L’objectiu del projecte és ampliar el grup actual, format per 100 microagricultors semicomercials que treballen en 25 horts comunitaris, fins a arribar a incorporar-hi un altre grup d’entre 100 i 200 microagricultors que treballin la terra en 30 horts comunitaris suplementaris. Per assolir aquest objectiu és necessari fer créixer el nombre d’horts familiars i les parcel·les dins dels horts comunitaris i passar dels 2.500 que creixen actualment per any als 7.000-10.000 per any que s’haurien d’aconseguir en el curs del projecte. Ecològicament el projecte és molt eficient perquè estalvia entre 1 i 2 tones de carboni per hectàrea.

D’altra banda, s’ha aconseguit instaurar una nova cultura entre els antics aturats, que ja no perceben la seva feina únicament com una via per satisfer les seves necessitats bàsiques sinó que ara participen d’una cultura comuna del conreu ecològic. En l’àmbit econòmic també s’ha de destacar el canvi en el paisatge urbà: les terres àrides i desèrtiques s’han tornat verdes, productives i vistoses, i amb el creixement dels ingressos s’ha produït una disminució de la delinqüència. Els progressos tecnològics han fet augmentar la productivitat, de tal manera que espais de conreu molt reduïts poden alimentar grans poblacions i crear ocupació sobre la base de coneixements i competències bàsiques. La relació cost-benefici dóna compte d’aquesta rendibilitat. Els beneficis nets per als microagricultors ascendeixen fins a 300-500 rands/mes, mentre que el cost total productiu per microagricultor és d’uns 100 rands/mes.

El projecte rep una mitjana de 400 noves sol·licituds d’adhesió dels sectors socials més pobres de la ciutat, fet que posa de manifest la seva capacitat d’inclusió i creixement. En aquest sentit, les 15.000 persones que diàriament s’alimenten amb els productes d’Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home representen un indicador clau de l’èxit i de l’avenç socioeconòmic del projecte. En definitiva, el projecte s’ha constituït en una eina poderosa per transformar la societat augmentant les oportunitats laborals dels sectors més desfavorits de Ciutat del Cap, i compleix, d’aquesta manera, el mandat de justícia, equitat i sostenibilitat que s’havia fixat.

//Proposat per Rob Small

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5

El projecte, amb una inversió de 14,2 milions d’euros, s’ha centrat en la gestió local de l’aigua de les pluges. Mitjançant la instal·lació de sostres verds, s’han resolt les dificultats que patia el barri, i aquesta estratègia s’ha estès posteriorment al conjunt de la ciutat. El programa Ekostaden, iniciat el 1998, va consistir en una extensa renovació del barri per tal de recuperar-ne l’estat original. La renovació ha estat un gran èxit que ha servit d’inspiració per a iniciatives similars en altres ciutats sueques. El 2005 es va enllestir l’ecociutat d’Augustenborg, erigida ara com un model exemplar de regeneració urbana integral i sostenible.

El projecte és un exemple de col·laboració entre empreses privades, Ajuntament i ciutadania (més de 3.000 ciutadans hi han participat activament). El barri patia moltes inundacions dels patis i soterranis de les cases. Aquests problemes s’han resolt amb la instal·lació de 10.000 m2 de sostres verds a les cases i amb la creació d’un sistema obert de gestió de les aigües pluvials. Els sostres han permès de reduir significativament els corrents d’aigua i les inundacions generades per les pluges. La vegetació dels sostres absorbeix una gran part del xàfec i el retorna a l’atmosfera mitjançant la transpiració (l’aigua evaporada per any equival a 325.000 banyeres plenes). D’aquesta manera, s’ha pogut reduir un 20 % el nivell de les aigües en les inundacions. La disminució de l’impacte ambiental s’estima en un 15 % i la quantitat d’aigua de pluges acumulada a la zona de gestió d’aigües residuals s’ha reduït un 60 %.

L’any 2001 es va inaugurar a Augustenborg el primer jardí de sostres verds al món per tal de promoure aquest sistema de gestió tant a ciutats sueques com a la resta de països escandinaus. El jardí té avui més de 9.500 m2 i ha incrementat la biodiversitat de la ciutat un 50 %. Mesures addicionals, com la captació d’energia solar, la gestió ecològica de residus o la implantació creixent de trens i cotxes elèctrics, han enfortit el projecte. La renovació de la ciutat ha provocat la multiplicació de projectes d’investigació sobre gestió d’aigües, tant a escala nacional com europea, la qual cosa posa de manifest l’efecte amplificador i transfronterer que ha tingut el projecte.

La implicació dels residents del barri ha estat molt gran, tant en la primera fase d’intercanvi d’idees com en l’aplicació de les mesures per a la renovació dels sostres. S’estima que una cinquena part dels residents han participat directament en l’execució del projecte. D’altra banda, l’oficina de l’Agenda Local 21, una organització de voluntaris que es va constituir a l’inici del projecte, ha ensinistrat i assessorat més de 40 persones en pràctiques sostenibles i en la cerca de feina. Aquest esforç de la ciutadania s’ha concretat en tallers consultius i sessions formals i informals d’informació sobre el disseny de les obres. Aquestes iniciatives han contribuït a donar un impuls espontani al projecte i fer-lo dinàmic i productiu.

//Proposat per Secretaria del premi

Powered by Hackadelic Sliding Notes 1.6.5
Written by on Jul 12,2013 in: |