Des de la dècada dels vuitanta, el complex escenari derivat de les diverses guerres que han tingut lloc a l’Iraq afecta d’una manera clara i directa la societat, l’educació i l’arquitectura del país. Tot i la violència generalitzada, els assassinats, els segrestos, els saqueigs o les restriccions de llum, l’activitat continua a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Bagdad, una institució pública i laica on conviuen i treballen cristians, musulmans, xiïtes i sunnites. Encara que les circumstàncies adverses han empès a l’exili molts professors (amenaçats i en algun cas fins i tot assassinats), des de la Facultat se segueix animant els estudiants graduats a continuar la seva formació a través d’estudis de postgrau, una elecció que, a més, els eximeix automàticament de servir a l’exèrcit.
Xerrades, trobades, entrevistes entre persones del món cultural i acadèmic i altres activitats serveixen per mantenir aquest clima de convivència i una actitud constructiva que aposta per la recuperació autosuficient de la ciutat. Convertida en un espai de pau, la facultat d’arquitectura planteja la seva activitat des d’un punt de vista crític convidant els estudiants a intervenir en el manteniment del teixit urbà amenaçat pel Pla del Nou Bagdad, actualment en mans de les constructores nord-americanes. Aquesta forma de treballar ja s’ha traduït en alguns èxits com, per exemple, la documentació del barri d’Adhamyiah.
A partir de l’any 2003, punt àlgid de l’escalada de violència i moment en què la destrucció de la ciutat va augmentar dràsticament, cada estudiant de la Facultat es va fer càrrec d’algun edifici històric. Per evitar els riscos dels carrers (focs creuats, explosions, esfondraments, etc.) es recomanava que, en els moments més hostils, es treballés documentalment. Aquestes tasques de documentació, especialment dels edificis més emblemàtics (com els cafès o les biblioteques més representatius), han resultat ser clau si tenim en compte que gran part del centre de Bagdad l’estan devastant.
Organitzats en diversos grups de treball, professors i estudiants duen a terme encàrrecs, generalment de la mateixa Administració, per a la reconstrucció de Bagdad i altres zones de l’Iraq. Els professors, que mantenen els seus salaris com a funcionaris, comparteixen tots els beneficis d’aquests «grups de treball universitaris» amb els estudiants, facilitant-los la manutenció de les seves famílies (les quals depenen quasi íntegrament dels seus ingressos) i els costos de la seva carrera. Actualment, el 70% dels estudiants treballen en institucions públiques i privades com a consultors participant activament en la reconstrucció del país.
Aquesta resistència de la Facultat d’Arquitectura representa la preservació d’un passat que forma part de la memòria col·lectiva i, per tant, de la gran majoria d’iraquians. Convertits en actors cada vegada més importants, els membres del món acadèmic tenen un impacte creixent en els mitjans de comunicació. Des d’aquest reconeixement, persones estretament relacionades amb la Universitat, com la professora Ghada Al Siliq, fan ús del seu poder decisori per defensar un Bagdad respectuós amb el seu urbanisme i, sobretot, amb la seva història.
